Al cor de la comarca de Liébana, amagat entre els plecs de la muntanya de la Viorna, trobem aquest lloc escollit per Toribio de Palència i uns quants monjos (S. VI) per viure lliurats a la pregària i la vida comunitària sota la guia d’un abat.
Després de la invasió àrab, el Rei Alfons I va poblar i va organitzar el territori de Liébana amb cristians de la Meseta, per crear un buit estratègic com a frontera davant dels àrabs. Entre ells van venir monjos que es van instal·lar en nombrosos llocs de la comarca, fundant monestirs com el de Sant Martin de Turiè, que caminant el temps es convertiria en Sant Toribio de Liébana
La vida transcorre tranquil·la en aquest monestir fins que al s. VIII, l’abat Beat, dotat de cultura excepcional, va escriure el “Comentari a l’Apocalipsi” (any 776) obra que va aconseguir gran difusió, donant origen al que coneixem com a “Beatos de Liébana” que són les còpies diferents dins del món monàstic (s. IX-XIII, pot haver-los també del s. XVI). Igual que Sant Joan a l’Apocalipsi, la tesi que vol difondre Sant Beat és que el Xai vencerà la Bèstia: Crist ressuscitat prevaldrà sobre el mal.
Corre el segle IX quan els cristians d’Astorga, a fi de protegir la relíquia del Lignun Crucis (Lleny de la Creu) de l’avenç àrab a la península, la porten a aquest petit monestir; relíquia que, segons la tradició, va ser portada de Jerusalem pel primer bisbe d’Astorga a aquest monestir, conegut per aquell temps com Monestir de Sant Martí de Turiè (s. V).