Beat Pere González Telmo (sant Telm)
Nasqué a Frómista, Palència, cap l’any 1185. De bona família i després d’estudiar a la Universitat de Palència, fou ordenat sacerdot, designat canonge i més tard fou nomenat degà de la catedral: “Joiós amb l’honra d’haver assolit aquesta dignitat, i ple d’alguna lleugeresa d’ànim, ricament vestit, muntà en un cavall molt ben guarnit, i tot passejant així pels carrers de l’esmentada ciutat, es desbocà el cavall i el llençà en un femer”, esdevenint motiu de gran burla. L’impacte d’aquest fet el va canviar radicalment, al considerar com de ràpid podia ser el trànsit entre la fama i la deshonra, fent-lo humil. Així doncs, hi renuncià i demanà l’entrada a l’orde dominicà, on es dedicà a la predicació pel nord peninsular.
També promogué, diverses obres d’utilitat pública, com ara la construcció de ponts sobre els rius. El rei Ferran III, el sant, el cridà prop seu en diversos moments de les seves campanyes de reconquesta tenint cura dels soldats. Enviat a Galícia i Portugal feu una gran tasca missionera, especialment entre els mariners i pescadors, fins que morí a Tui vers el 14 d’abril de l’any 1246.
El seu culte sorgí d’un mode espontani i es va estendre moltíssim, especialment entre la gent de mar. Fou beatificat en 1741. Amb el pas del temps, el seu nom es fusionà amb el del bisbe màrtir Sant Erasme (Sant’Ermo en italià), i finalment evolucionà a sant Telm, com és conegut avui. Iconogràficament és representat amb l’hàbit dominicà i un vaixell a la mà.
15 D’ABRIL “SANT TELM” -Religiós-
