Segons la tradició llegendària, els germans Just i Pastor, que tenien 7 i 9 anys respectivament, eren a escola quan van saber l’arribada de Dacià. Moguts per una inspiració religiosa i un desig ardent de sacrificar la vida per Jesús, van córrer a palau del governador, per manifestar-li la seva fe. Primer Dacià va assajar convèncer-los d’abandonar la fe amb regals i paraules, impotent davant llur constància en la fe, els va fer fuetejar i de ràbia, quan ni els regals ni el càstig van canviar llur convicció, els va fer decapitar. Al lloc on haurien de ser executats, anys després es va alçar una capella per a allotjar les seues restes. Segons Ildefons de Toledo (±607-667), devers l’any391,el bisbe Asturi de Toledo, inspirat per una revelació divina, hauria descobert llurs restes. Feu aixecar un temple sobre la sepultura, on no hi havia noms, però se suposava que no podien ser altres que Just i Pastor.
Al segle viii, les despulles van ser traslladades a Osca per a salvar-les dels invasors musulmans. D’allí, per la mateixa raó, van ser dutes a Narbona , tot i que una part va quedar a Osca, avui guardada a l’església de San Pedro el Viejo. El 1568 les restes van tornar a Alcalà, on van col·locar-se a l’altar major de l’església col·legial, actual catedral. Són els patrons de la ciutat complutense i de llur vila natal, Tielmes.