Sant Medir és un sant molt popular però sense massa fonamentació històrica. Semblaria que es tracta d’un desdoblament de Sant Ermenter, martiritzat juntament amb Sant Celoni a la població riojana de Calahorra en temps de Dioclecià, puix que Ermentarius es tradueix per Medir en català i, a més, la festa dels màrtirs Celoni i Ermenter-Medir s’escau també el dia 3 de març, tal com ha estat posat en relleu diverses vegades per historiadors de casa nostra com ara Antoni-Vicenç Domènech (†1607), Pere Serra i Postius († 1748 )― autor de la biografia Lo pagès del Vallès Sant Medir que escriví a Barcelona l’any 1733 però que no fou editada fins l’any 1929― i, més recentment, per Antoni Pladevall.
En efecte, la festa de Sant Medir s’escau el dia 3 de març i és particularment celebrat a les antigues Viles i barriades dels entorns de Barcelona: la Bordeta, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi, Horta i, també, a Sant Cugat del Vallès. Segons la tradició Medir feia de pagès i conreava les terres que hi ha on actualment hi ha edificada una capella dedicada a Sant Medir, al peu del camí ral que va de Barcelona a Sant Cugat. La tradició hagiogràfica popular explica que el bisbe Sever de Barcelona quan fugia dels seus perseguidors passà per les terres que conreava Sant Medir i el sant bisbe obrà el prodigi de fer créixer i fer granar les faves que tot just sembrava Sant Medir, de manera que quan passaren els perseguidors i li preguntaren si havia vist al bisbe Sever els contestà, sense haver de mentir, que l’havia vist passar quan plantava les faves i, pensant el capitost i els que formaven l’escamot que se’n mofava, el van martiritzar allí mateix.
Pel que fa a les “colles de medins”, sembla que la més antiga és la de Gràcia que participa a l’Aplec de Sant Medir des de la primera meitat del segle XIX. L’origen d’aquest aplec cal remuntar-lo a la iniciativa particular de Josep Vidal, un flequer establert a la Vila de Gràcia però originari de Sant Cugat del Vallès, que l’any 1830 anà a tall de romiatge a l’ermita de Sant Medir muntat damunt d’una euga i tocant un timbal i un sac de gemecs per tal de regraciar al sant la guarició del reuma que l’afectava. A partir d’aquest fet començaren a sorgir colles d’amics que imitaven aquest romiatge el dia 3 de març, per Sant Medir.