Santa Teresa de Jesús Jornet (Aitona, Lleida, 9 de gener de 1843 – † Llíria, València, 26 d’agost de 1897) va ser una religiosa espanyola. El 1873 va fundar l’Ordre de les Germanetes dels Ancians Desemparats a Barbastre. A la seva mort va deixar 103 asils a Espanya i Amèrica.
Va néixer en una família religiosa. La seva germana Josefa, fou Filla de la Caritat a l’hospital de l’Havana; la seva germana Maria s’hi va incorporar a la nova ordre religiosa; el seu germà Joan, casat, va donar tres filles a la mateixa congregació; la seva tia Rosa, germana de la seva mare, morta en olor de santedat i el seu oncle avi el Beat Francisco Palau, va ser frare carmelita exclaustrat, apòstol, orador, escriptor i penitent.
Va estudiar a Lleida per a mestra i va ingressar al monestir de les clarisses de Briviesca, a Burgos, mentre que la seva germana Josefa ingressa a Lleida a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Però la situació política de la segona meitat del segle XIX no permet emetre vots. Aleshores es fa franciscana terciària, dedicant-se a l’ensenyament. Posteriorment, juntament amb un grup de sacerdots a Barbastre, es va dedicar a l’atenció de gent gran abandonada, des d’on va viatjar a València a la casa mare de les Germanetes dels Ancians Desemparats.
Mort i canonització
Abans de morir a Llíria el 26 d’agost de 1897, va deixar dit i escrit que no volia canonitzacions dins de l’ordre si amb el pas del temps hi hagués Germanetes canonitzables, va indicar que no desitjava que es gastés diners i recursos a proposar la pujada als altars de ningú. Per això el seu procés de beatificació es va allargar tant en el temps que després va resultar tan ràpid a causa de la sensibilitat del poble i de les manifestacions sobrenaturals freqüents.
Va ser beatificada el 27 d’abril de 1958 per Pius XII i canonitzada per Pau VI el 27 de gener de 1974.