Celebrem sant Marc, evangelista (s. I). S’anomenaria, però, Joan-Marc i seria un jueu de cultura grega que va ser deixeble de l’apòstol Pau, amb qui sembla que no congenià gaire. Amb tot, quan sant Pau era presoner a Roma, sant Marc es comportà molt bé amb l’apòstol. A Roma acompanyà sant Pere -que l’anomena “fill meu”- i al seu costat va escriure el més antic dels quatre evangelis. El seu símbol és el lleó alat. La llegenda el fa fundador de comunitat cristiana d’Alexandria on seria continuador de la seva feina sant Anià, també venerat aquest dia. Allà seria martiritzat l’evangelista si bé, des del 829, la seva tomba es venera a Venècia, on s’hi construí una magnífica basílica.
Es diu que va conèixer el Senyor ja de petit i que seria el vailet que va marxar nuet de l’hort de Getsemaní quan van arrestar Jesús, com ho explica a seu evangeli. A més de ser patró de la Sereníssima República, entre els patronatges més característics hi ha el dels curtidors i blanquers, un patronatge que algunes vegades comparteix amb sant Anià. També el veneren els secretaris i intèrprets, per haver-ho estat de sant Pere. Se l’invoca per protegir-se dels llamps i de les pedregades i es feia, en aquesta diada, la processó de les lletanies per demanar protecció pels sembrats. No oblidem que Sant Marc porta ventera; si no la porta al davant, la porta al darrera. També per sant Marc, el llop és nat; per santa Creu, el llop s’hi veu. I, per Sant Marc evangelista, maig a la vista!