Sant Isidre, llaurador i jornaler. Ha estat un dels sants més venerats a les nostres esglésies i encara és venerat com a patró principal dels pagesos, que de fet, en aquest moment necessiten tots els patrons i protectors celestials i terrenals. Es venera juntament amb la seva muller, santa Maria de la Cabeza. Va viure a les rodalies de Madrid durant el s. XI. Cap el s. XIII, el diaca Joan-Gil de Zamora en redactà la vida. Glosant el que es llegeix del sant, es pot dir que pregant i comportant-se com a bon cristià, la seva feina rendia molt, com si els àngels l’ajudessin. Canonitzat el 1622, el seu culte es va propagar ràpidament a tot Europa i Amèrica. A les terres catalanes va desplaçar els sants més estimats per les confraries dels pagesos, com els sants Abdó i Senén. Especialment després del Tractat dels Pirineus (1659), a les terres catalanes integrades a la corona francesa, tement la forta influència d’aquest sant vinculat amb els Habsburg, es va propagar la devoció d’algun altre sant fins aleshores gairebé oblidat per així fer oblidar el pagès madrileny. Ben segur que els pagesos dels nostres dies li podrien donar lliçons de producció i tècniques agropecuàries, però Isidre és encara un testimoni vàlid de vida cristiana. A moltes poblacions i a totes les comarques del territori català li dediquen celebracions en honor seu ben participades.
15 DE MAIG “SANT ISIDRE LLAURADOR”
