Les dades relatives a la vida de santa Florentina s’obtenen sobretot a partir de les obres dedicades a ella pels seus dos il·lustres germans, sant Leandre i sant Isidor, i per les biografies d’ells i del tercer germà, sant Fulgenci.
Era filla d’un noble hispanoromà, Severià, i d’una dama d’origen got i religió arriana, tot i que després esdevingué cristianisme; per motius polítics la família va haver de partir a l’exili a Sevilla, on aviat van morir els pares, assumint la seva instrucció espiritual el seu germà gran, Leandro.
Sembla que va abraçar l’estat religiós, ja que el mateix Leandre li va dedicar l’any 601 la seva obra titulada Regula sive libellus d’institutione virginum i de contemptu mundi ad Florentinam sororem, on desenvolupa una norma de perfecció religiosa per a les dones. Segons la tradició, però sense rigor històric, es va retirar al monestir de religioses de Santa Maria de la Vall a Astigis (Écija), del qual va arribar a ser abadessa i al qual va atreure nombroses joves a la vida monàstica