Déu fa el primer pas cap a nosaltres

6/12/2020. Segon diumenge d’Advent. Cicle B | Lectures de la missa. 

Ja fa molt de temps que sentim parlar del Covid-19, aquesta pandèmia que està mortificant la humanitat. Ens parlen de quants positius després de les proves, de quants hospitalitzats en sales i en les UCI, i evidentment també de quants morts; tot aquest volum de males notícies ens fa pensar si hem perdut l’hàbit de sentir parlar de bones notícies, perquè els mitjans de comunicació ens parlen també de la crisi econòmica, dels acomiadaments, de l’augment de pobresa i de la violència de tota mena. ¿És que no hi ha lloc  lloc per a les bones notícies? L’evangeli d’avui, de Sant Marc evangelista comença amb aquestes paraules: Continua la lectura de Déu fa el primer pas cap a nosaltres

Déu vol que vetllem fent-nos responsables dels altres

29/11/2020. Primer diumenge d’Advent. Cicle B | Lectures de la missa. 

L’Evangeli d’avui, quan ens parla de l’home que se’n va cap a terres llunyanes, és evident que aquest home de la paràbola era Jesús. Va confiar responsabilitats als seus criats i va demanar al porter que estigués atent, que vetllés fins al seu retorn. Per tant, el temps d’Advent que comença avui, ens ha de fer restar en vetlla tot esperant el retorn de Jesús. No es tracta d’una espera passiva, es tracta de construir el Regne de Déu, i això  ens demana un canvi continu en les nostres relacions amb els altres. Jesús ens demana que siguem observadors de Déu i que anem al seu encontre. El que espera, a més d’estar atent a les manifestacions de Déu en la seva vida, també ha de ser sensible a tots aquells del seu entorn, a la gent de casa seva, de la seva comunitat. Vetlla perquè no cometin errors, vetlla desinteressadament, vetlla únicament per amor. Continua la lectura de Déu vol que vetllem fent-nos responsables dels altres

Vetllar, l’actitud dinàmica i atenta del deixeble

Homilia de Ricard Casadesús. Llerona, 12 de novembre de 2017
Diumenge XXXII de durant l’any. Cicle A

Les lectures d’avui fan propici parlar de l’esperança en la resurrecció i de la necessitat de saber trobar el sentit de la vida.

La 1a. lectura (Sv 6,12-16) és un elogi de la Saviesa destinat als reis i governants de la terra. Es tracta d’una trobada entre la Saviesa personificada i la persona que l’estima, la desitja i la cerca. És la Saviesa qui pren la iniciativa, es deixa veure, es deixa trobar, es dóna a conèixer. La Saviesa és una llum que a tots il·lumina, una planta molt especial que gaudeix de vida eterna. Per això, diu el Llibre de la Saviesa: “La Saviesa és resplendent i no s’apaga mai”. Continua la lectura de Vetllar, l’actitud dinàmica i atenta del deixeble