6 de gener, Epifania del Senyor.

Homilia dijous 6 de gener de 2022: Epifania del Senyor. Cicle B. I Lectures de la missa.

Aquesta història d’estrelles i mags que hem sentit, ens pot semblar fantasiosa. No obstant això, hi ha experts en astronomia que creuen trobar-hi fonaments científics. Uns diuen que podria ser la conjunció de Júpiter i Saturn en el cel o potser el pas d’un estel fugaç. Encara que tot això fos cert no és on es troba l’essència del missatge d’aquesta història. No és un conte bonic, ni tampoc un reportatge que ens vulgui descriure els fets reals. Es tracta d’un evangeli, és a dir, una Bona Nova.

Sant Mateu vol demostrar que Jesús compleix els escrits bíblics com a descendent de David i com a Rei Messies. Mateu no fa un relat descriptiu sobre la infància de Jesús com faria la premsa dels nostres dies; però ens fa una lectura del destí de Jesús per a la comunitat cristiana després de la Pasqua.

Després de la mort de Jesús, els cristians viuen en un ambient hostil. Els cercles jueus rebutjaven els cristians perquè els consideraven una secta herètica. Per tant, era important mostrar la continuïtat entre la fe cristiana i la Bíblia. Segons el pensament de Mateu, Jesús viurà per realitzar durant tota la seva vida allò que les Escriptures havien descrit de la vida del poble de Déu.

Ell va experimentar l’opressió dels pobles enemics i l’exili; el mateix passava en la vida de l’infant Jesús. Mateu, prenent el text d’Isaïes, vol demostrar que Jesucrist és aquesta llum que ha ressuscitat per a totes les nacions. El poble d’Israel ja no és l’únic poble de Déu, els pagans de tots els orígens són també escollits de Déu que es revela, es dona a conèixer,  primerament a ells. Sant Pau ens ho diu explícitament en la seva carta als Efesis.

¿Per què Déu, encarnat en un nen, va néixer en la més absoluta misèria?

¿Per què l’Estrella que neix al cel es situa damunt el pessebre i no damunt el palau d’Herodes?

¿Per què el poder, tal com el concep l’ésser humà, no és el veritable poder?

Mateu posa en escena el rei Herodes. Ell el nomena, en primer lloc, segons el seu títol qualificat: el rei Herodes el Gran, després és el rei Herodes i en la resta del relat l’anomena simplement Herodes, que és el rei i que acabarà simplement amb el seu únic nom d’Herodes. Com si aquest personatge que es considerava important s’anés trencant progressivament, perquè Mateu suggereix que el rei, el veritable rei, és un altre.

Els valors reals no són els que es propaguen amb una insolent vanitat als ulls del poble. Riquesa, força, poder, coneixement: tot això no constitueix valors evangèlics. En aquest temps de Nadal, ens adonem encara més, en quina mesura la nostra societat està construïda en valors purament negatius com en són les aparences i l’ambició de posseir cada cop més en aquesta societat consumista en la que estem immersos.

Els mags són homes amb ments i cors oberts a l’inesperat, al desconegut. Es desplacen, accepten posar-se a fer camí cap el desconegut, a l’aventura podríem dir. Ells entren en acció. Aquests mags aporten una Bona Nova. Tots, sense excepció, són cridats per Déu, tots reben la paraula de salvació de Déu. Els estrangers s’han atrevit a reconèixer un infant.

Esdevenir deixebles de Jesús de Natzaret, seguir-lo durant les nostres vides aquí i ara, és iniciar un camí ple de sorpreses, un camí difícil i dur que un dia passarà per la creu. Però també és un camí de gran alegria. És un camí que condueix a una nova vida quan el sepulcre s’obre al matí de Pasqua.

Déu ens ofereix un camí desconegut, en el que Ell habita els cors dels pobres, dels oprimits i dels exclosos i els marginats. Déu ens pot portar confusió i incertesa al seguir-lo en aquests camins al costat dels malalts, dels pobres i dels desemparats, però el més important és que sapiguem trobar el camí que Ell ens proposa per poder-lo anar descobrint, anar apropant-nos-hi tot deixant-nos transformar per Ell en aquest meravellós encontre.

Que així sigui.

Parròquia de Sta. Maria de Llerona, 6 de gener de 2022.