Per a Jesús on hi ha estimació, hi ha una família.

Diumenge 26, St. Esteve. La Sagrada Família. Cicle C I Lectures de la missa.

Em sembla interessant que durant l’època de Nadal, quan acostumem a retrobar-nos amb les nostres famílies, l’Església celebri la festa de la Sagrada Família.

A primera vista, pot semblar difícil prendre exemple de la sagrada família de Natzaret.  Coneixem ben poc sobre ella i les formes de vida d’avui són molt diferents de les del seu temps. A l’època de Jesús, en el poble de Natzaret, el grup familiar era de gran importància i la vida en família resultava relativament fàcil; avui en dia, en canvi, la vida en família és molt més complicada dintre les nostres societats urbanes i industrialitzades. Els matrimonis eren estables, quasi bé no es parlava de famílies trencades, i menys encara de famílies reconstituïdes. Els membres de la família no estaven separats pel treball, el lleure i la vida social.

Però no vulguem cercar en l’Evangeli, ni en cap altre lloc de la Bíblia, models de famílies i de vida familiar fets per a tots els temps i tots els països. Per això, Déu ja ens té confiança. Cada època ha d’aplicar el seu estil de vida. Mai no podrem assegurar l’èxit del nostre matrimoni i de la nostra família volent copiar el model del temps de Jesús i ni tant sols el dels nostres avis.

És millor que cerquem i trobem en els textos sagrats un Esperit, el de Jesús. En la segona lectura, Sant Joan ens diu: ” Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som…. i ens diu després: El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres com ens ho té manat” Això és el que Maria practica en l’evangeli d’avui i el que nosaltres hem de posar en pràctica també.

Maria ha entrat en conflicte amb el seu fill adolescent que va fugir sense dir-los-hi res. Ella té amb Jesús una conversa a dos nivells diferents, com molts pares coneixem sobradament. ” Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. Però Ell els respongué: Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?  Maria no entenia la resposta de Jesús, i molt menys la seva actitud, però ella té fe en el seu fill Jesús i l’estima, i per això entra en el seu joc; perquè ella té plena confiança en Déu Pare. Maria confia el seu fill Jesús al Pare, tal com fa Anna per Samuel, en la primera lectura.

A  l’Anunciació, va dir: ” Que es faci segons la teva voluntat … ” Ella repeteix aquesta frase, una frase que repetirà tota la seva vida.

Aquesta pàgina de l’evangeli no ens mostra com construir la nostra família, però ens pot qüestionar sobre la confiança que tenim en els nostres i la confiança que tenim en Jesús. Són afers del Pare, i com a fills de Déu, estem en els afers del Pare.

Pot qüestionar-nos sobre l’amor dels nostres, especialment quan hi ha conflictes. El seu manament és estimar-nos els uns als altres, però uns i els altres, no són aquells que no coneixem, no són els nostres germans en general, són el nostres germans de sang. És amb ells, amb els nostres pares, els nostres fills, la nostra família, en les situacions diverses del dia a dia i fins i tot les conflictives, que primer hem de viure l’Evangeli.

Déu es va encarnar en una família. El primer lloc de la presència de Déu en els temps de Jesús ve ser la seva família. Res no ha canviat … Avui en dia, el primer lloc de la presència de Déu està en la nostra família.

Perquè Déu pugui viure amb nosaltres i perquè nosaltres puguem viure amb Ell, hem de protegir, salvaguardar i tenir cura de les nostres famílies. Cadascuna i cadascú de nosaltres hi té la seva part a complir: avis, pares, fills, germans, germanes …

No hem de jutjar ningú, hem d’estimar tothom; hem d’entendre a tothom, passar per damunt de les ferides, les ofenses i tantes i tantes banalitats que massa sovint ens afecten … Qui podrà estimar els nostres fills si no els estimem nosaltres com a pares? Qui podrà estimar els nostres pares si no els estimem com a fills? Qui serà un referent de l’amor de Déu a les nostres famílies si nosaltres mateixos no ho som?

Sabem molt poc sobre la família de Natzaret, però sabem que Natzaret és ara també casa nostra.  Ara Jesús viu en la nostra família, Ell té la cara de la nostra parella, la dels nostres fills i la dels nostres pares. Que retrobi ara entre nosaltres, la comprensió i l’amor que Maria i Josep li van donar a Natzaret … i també en el temple de Jerusalem.

►Vull acabar recordant unes paraules que el Papa Francesc va dir en la seva homilia del 7 de gener de 2016

Ens deia:

No hi ha la família perfecta. No tenim pares perfectes, no som perfectes, no ens casem amb una persona perfecta i no tenim fills perfectes.

Ens queixem dels altres. Decepcionem els uns als altres. Per això, no hi ha matrimoni sa ni família sana sense l’exercici del perdó. El perdó és vital per a la nostra salut emocional i la supervivència espiritual. Sense perdó la família es converteix en una arena de conflictes i un reducte de penes.

Sense perdó la família emmalalteix. El perdó és l’asèpsia de l’ànima, la neteja de la ment i la llibertat del cor. Qui no perdona no té pau a l’ànima ni comunió amb Déu. La pena és un verí que intoxica i mata. Guardar el dolor al cor és un gest autodestructiu. És autofàgia. El que no perdona emmalalteix física, emocional i espiritualment.

I per això la família necessita ser lloc de vida i no pas de mort. Territori de cura i no de malaltia; escenari de perdó i no de culpa. El perdó du alegria, on la pena va produir tristesa; on el dolor va causar malaltia.

Parròquia de Sta. Maria de Llerona, 26 de desembre de 2021.