Maria, testimoni d’espiritualitat cristiana.

Homilia 4t.diumenge d’Advent. Cicle B I Lectures de la missa.

Cada any, la litúrgia del 4t diumenge d’Advent fa que mirem Maria de ben a prop. Està embarassada, ella ho sap i sent que hi ha una vida en ella. I, sens dubte, com totes les mares, té dolces converses amb el fill que creix en ella, un diàleg misteriós, una vida de dos que va començar a la concepció i que no acabarà, ni tan sols en néixer.

Maria és una laica, però una laica més propera a Déu que no pas el gran sacerdot del temple de Jerusalem; no tant perquè porta Déu a les seves entranyes si no perquè li ha donat la benvinguda en la seva fe i en el seu cor. Tinguem en compte que la seva cosina Elisabeth la saludà tot dient: “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!” i en canvi no va dir, ” Beneïda la que porta Jesús en el seu ventre”

La reacció d’Elizabeth també podria ser la nostra, és a dir, submergir-nos en l’alegria. Segurament que Maria hi descobreix la seva missió, i possiblement també nosaltres hi descobrirem la nostra vocació, que és deixar-nos omplir per la Paraula, per visitar aquelles o aquells que estan a prop nostre perquè puguin gaudir de l’alegria de Déu i ser-ne testimonis al seu torn. L’experiència de Maria té quelcom de comú amb la nostra. Per descomptat, l’evangeli aporta un missatge particular a aquesta història fent-nos comprendre que la missió de Maria és única i mai pot ser comparable amb la nostra.

Mirant Maria, embarassada, i sent a prop de la Nit de Nadal, em faig una pregunta … per a mi i per a tots vosaltres: Vivim tenint Jesús en nosaltres tot mantenint  conversa amb Ell?  Aquesta nit no només recordarem un sublim i meravellós esdeveniment passat si no que celebrarem una presència. Déu no va venir fa dos mil anys per fer-nos una breu visita, va venir a establir-se a casa nostra. Recordem que abans de deixar físicament la nostra terra, va dir: ” Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món “. Per descomptat, no està corporalment en nosaltres, això va ser la gràcia concedida a Maria; però està sempre present en la nostra vida, Ell està en nosaltres a través del seu Esperit;  en el lloc on exactament ens trobem; allà, exactament en el que vivim. Sant Pau va dir :”Ja no sóc jo qui viu, és Crist qui viu en mi. ”

Quin lloc li fem a Jesús, individualment? i col·lectivament? Quines converses mantenim amb Jesús?  La pràctica religiosa  està en un col·lapse. Cada cop són menys, les persones que assisteixen als serveis religiosos, tantes esglésies buides. És trist! Però la pràctica ritual no és tota la vida cristiana, sinó que només n’és un signe, però si un element important. De què, o més ben dit, de qui es nodreix la població? Quina espiritualitat, quina interioritat manté?

Maria i Jesús eren del seu temps; participaven de les festes, pensem en les Noces de Cana. Es tracta, doncs, de viure una vida humana i divina i amb tot això, mantenint-nos en contacte i deixant-nos influenciar per Ell, per Jesús que viu en nosaltres.

En la nostra vida, agitada, turbulenta i materialista, no creieu que hauríem de donar-nos més temps de silenci i de calma, apuntar a una certa sobrietat de la vida, negar-nos a fer que el consum, el benefici i l’èxit professional siguin els objectius de la nostra existència? Seguint els passos de Maria, busquem i aprofundim en la pregària i en la lectura de la Paraula, perquè elles soles poden omplir els nostres cors. Va ser Sant Agustí qui va dir: “Déu meu, jo t’he estat cercant fora i estaves dintre. ”

Finalment, la consciència de la presència de Jesús en ella, va portar a Maria a ajudar la seva ja anciana cosina i portar-li la Bona Nova. El que viu amb nosaltres també ens empeny a anunciar la seva presència per les nostres paraules i la nostra vida caritativa. Amb motiu del proper Nadal, mostrem-nos valents  i sapiguem aportar al món la Paraula de Jesús.

És el moment de reconciliar-nos, és el moment de visitar els que estan sols, els malalts i els ancians, els empresonats, és el moment de mostrar amor al nostre entorn, tot recordant allò tant important que Jesús ens digué. “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”

Que així sigui.

Parròquia de Sta. Maria de Llerona, 19 de desembre de 2021.