Cerquem quines són les necessitats reals que ens envolten i sapiguem veure en el nostre proïsme el rostre de Jesús.

12-12-2021. Homilia diumenge 3r. d’Advent. Cicle B I Lectures de la missa.

La gran pregunta avui és:

¿Què hem de fer? En aquest evangeli han fet tres vegades la mateixa pregunta a Joan Baptista. Primer la gent, després els recaptadors d’impostos  i finalment els soldats.

Després de les nombroses proclames de Joan Baptista, la gent estava preocupada i amb gran temor. Estaven esperant, ¿però que esperaven? El Messies sens dubte, és a dir aquell que ho havia d’arreglar tot, perquè gràcies a ell, hi hauria llibertat, seguretat i prosperitat.  Una esperança pueril i decebedora. Llavors tots es van posar molt ansiosos per escoltar la resposta de Joan Baptista:

¿Què hem de fer?  Baptista respon que cal fer el que és correcte, el que tenim obligació de fer, seguir exercint cadascú la seva professió, el seu dia a dia, però amb honestedat, i buscant fer el bé al proïsme, és a dir, ser més humans. Per descomptat, com a cristians, hem de viure una vida moral i honesta, però Jesús demana molt més que això, ens demana que el seguim pels camins de l’amor que a vegades poden ser incòmodes. Per això el baptisme de Joan Baptista, que va ser enviat per preparar el camí que ens porta a Déu, no és el mateix que proposarà Jesús, sinó que ara ens convida a una conversió cara als veritables valors que construeixen una humanitat millor.

La necessitat de conversió s’adreça, doncs, a tothom i consisteix a mostrar humanitat envers els altres, restituint la dignitat als pobres, als marginats, als exclosos i als rebutjats. Sovint assumim que estem familiaritzats amb l’època d’advent, però en realitat no estem segurs de què hem de fer. És per això que Joan Baptista apareix per centrar-nos en  aquest temps de preparació a l’Advent.

¿Així doncs, què hem de fer?

Hem de comprendre i veure la presència de Déu en la vida quotidiana. Hem de donar a conèixer la Bona Nova i fer-la viure al màxim de gent possible, tal com Pau ens hi convida.

¿Però sovint també ens preguntem, què més hem de fer perquè l’Advent sigui un autèntic temps d’acollida i quines són les noves propostes d’Advent i Nadal per a la nostra vida espiritual?

Tots els preparatius de Nadal són inútils si no ens condueixen a una comprensió més profunda del nostre baptisme. Jesús ve a habitar en nosaltres i a donar-nos un nou naixement, un nou baptisme, una nova vida en l’Esperit. Actuem doncs en les coses senzilles, concretes, fàcils del dia a dia, cerquem quines són les necessitats reals que ens envolten i sapiguem veure en el nostre proïsme el rostre de Jesús.

Cal que evitem els consums desenfrenats. Per Nadal tot s’ha de fer amb la discreció i la dolçor de la pau de Déu. Nadal ens durà a Pasqua i a la resurrecció. Això és el que esperem durant l’Advent. “Viviu sempre contents en el Senyor” ens diu sant Pau. Siguem feliços en l’espera i l’esperança de la vinguda de Déu entre nosaltres, perquè Jesús ve a salvar-nos.

Quan la Paraula d’aquest diumenge ens exhorta a alegrar-nos, ens recorda el veritable sentit de la celebració de la festa de Nadal per aquell que és creador de la nostra humanitat.

¿Així doncs, què hem de pensar de les nostres celebracions en aquest temps?

Doncs si és possible cal celebrar amb  la família, els amics però envoltats de pau.

Si ens guardem per a nosaltres mateixos aquesta petita llum que hi ha en els nostres cors serem nosaltres qui l’ofegarem i apagarem. Cal que sapiguem compartir aquesta llum, perquè compartint-la es fa més resplendent i es fa transmissora als altres.

Passa el mateix amb moltes altres riqueses com són les nostres bones idees, les nostres paraules d’amistat, la nostra esperança, els nostres bons records i les nostres experiències vitals que també ens cal saber compartir. Perquè així aquestes riqueses també creixen.

El més preuat que tenim al nostre món és el nostre temps i ell també s’enriqueix quan el compartim, perquè el temps que dediquem als altres, és un temps que es converteix en alegria de viure i avui hem de seguir redescobrint l’alegria de creure en Jesús que ens empeny a un compromís per a la vida, un compromís per una justícia social que empari tothom per un igual.

L’alegria que Jesús ens porta perdura fins l’eternitat i no podem deixar de transmetre-la als altres.

¿Què hem de fer?

Doncs el que va fer Jesús: construir el Regne que va venir a iniciar. Construint-lo a casa, amb les nostres famílies, als nostres llocs de treball, arreu on estiguem.

Malgrat les errades de la humanitat, Déu no ha acabat de sorprendre’ns amb la seva vinguda i la seva presència, per tant millor és preparar-nos per no deixar-nos sorprendre.

Déu és a prop, Jesús està arribant.

Preparem-nos, obrim els nostres cors per rebre’l i aquesta llum que Ell ens duu sapiguem transmetre-la als altres.

Que així sigui