Davant el mal del món, Déu segueix entre nosaltres.

Homilia de Diumenge II d’Advent. Cicle B I Lectures de la missa.

Estem fent camí cap a Nadal, un camí de confiança.

En temps de tristesa, Déu, malgrat les aparences i els vents en contra, no ens abandona mai, siguem el que siguem o fem el que fem. La violència segueix existint al món; sabem de les guerres i avalots que hi ha a l’Orient mitjà, a l’Àfrica, a tants altres llocs i també a la nostra societat occidental. També sabem que la taxa de suïcidis en menors de 25 anys és molt alta  i que la violència sexual sembla que va creixent amb tants infants en mans de pederastes i dones violades, també assassinades, algunes d’elles junt amb els seus fills per així poder-les hi fer més mal encara. Tot això sense oblidar la misèria que pateixen tantes persones al costat de casa nostra, com aquesta família sense sostre que aquesta setmana va morir en l’incendi del local en que es refugiaven, al centre de Barcelona, quatre morts, dos adults i dos nens de 1 i 3 anys. Terrible notícia que hauríem d’haver evitat.

No vull ser fúnebre ni tètric, però és una gran realitat que coneixem i que vivim dia a dia amb les constants informacions que rebem d’arreu.

Estem en un món industrialitzat on sindicats, associacions, diverses esglésies, s’estan redefinint. Abans d’aquesta situació tant trasbalsada el nostre món semblava ser més tranquil, i això creava vincles socials que acabaven donant un lloc a cadascú dins la societat.

Però ens hem de preguntar: ¿On som avui? Tenim tota una generació que ha après a viure sense cap connexió amb el món laboral ni cap estructura que permeti la socialització.  ¿I les misses de diumenge en moltíssimes esglésies? Un desert.

Però quina gran esperança saber que Déu no es desespera de nosaltres mateixos ni de la humanitat que som. Ell està al costat nostre per invertir l’ordre de les coses. Déu superarà tots els obstacles que creen les nostres misèries i les nostres debilitats per permetre’ns tornar a Ell, l’únic camí cap a la nostra total felicitat.

Ja estem vivint l’Advent, el camí cap a Nadal i la gran alegria d’aquest Nadal, tant proper ja, ha de ser deixar que Déu, el Senyor, ens ajudi a convertir-nos, perquè

Convertir-nos ha de ser descobrir tot l’Amor que Déu té per nosaltres.

Convertir-nos ha de ser acceptar la imatge que Déu presenta de si mateix a través de Jesús.

Convertir-nos ha de ser acceptar tornar a entrar en el pla de Déu.

Convertir-nos ha de ser redescobrir i veure a través de la vida de Jesús a Déu que es revela en el seu veritable rostre.

Convertir-nos i canviar la nostra visió de Déu és el que ens anuncia el Nadal. Nadal és el començament de la història de Déu entre nosaltres, perquè Déu es presenta a través de Jesús com un de nosaltres mateixosJoan Baptista ve a dir-nos que canviem la nostra visió de Déu, aquell Déu a qui havíem cregut poderós, llunyà i venjatiu, perquè Ell no és qui creieu que és. Déu va venir entre nosaltres i ara, en aquest mateix instant, segueix estant entre nosaltres.

Per reconèixer-lo realment, hem de veure’l d’una altra manera. Hem de considerar la salvació com un pur do de la seva presència, del seu amor, del seu suport constant i del seu acompanyament continu. Per reconèixer-lo verdaderament, hem de considerar-lo com un de nosaltres, caminant pels nostres camins de misèria, vivint amb nosaltres totes les etapes de la vida, des del naixement fins a la mort, tant en l’alegria com en els dolors, però sempre amb allò que realment pot nodrir el nostre cor: la confiança d’aquell que sap que Déu, mai ni en cap moment de la seva vida no l’abandonarà.

Atrevim-nos a dipositar una mirada de confiança al món, als altres, a nosaltres mateixos. Canviem la nostra mirada per veure en cadascun un reflex de la bellesa de Déu. No mirem amb menyspreu o indiferència aquells que són diferents que nosaltres.

Deixem-nos entendrir per acollir tothom amb respecte, gratuïtat i confiança.

Deixem-nos entendrir pels immigrants que massa sovint culpabilitzem dels nostres problemes econòmics i socials.

Deixem-nos entendrir, en definitiva, pel nostre proïsme que passa pel costat nostre amb les seves misèries i que massa sovint intentem obviar.

Atrevim-nos a posar al cim de la nostra escala de valors, la dignitat de cada persona creada a imatge de Déu. En Jesús, nascut a Betlem un dia de la nostra història, Déu se’ns va lliurar amb la més absoluta humilitat i esperança. El seu amor es va fer home amb  la cara d’un nen petit, pobre i indefens, per obrir-nos un nou camí ple de confiança.

Atrevim-nos a seguir Jesús, un nen petit indefens, que ens va obrir un camí d’aparent ineficàcia, d’amistat humilment oferta a totes i a tots. Atrevim-nos a creure, que tots junts, amb una mateixa fe i units en la pregària, podem fer una part del camí cap al Regne de Déu.

Que així sigui.

Parròquia de Sta. Maria de Llerona, diumenge 5 de desembre de 2021.