Aprofitem l’advent per preparar-nos, per mirar a Déu, i reflexionar per què va voler estar entre nosaltres.

28-11-2021. Homilia de diumenge 1r. d’Advent. Cicle B I Lectures de la missa.

En aquest primer diumenge d’Advent, amb l’altar més engalanat que de costum, el pessebre a l’entrada, la corona d’Advent, més espelmes i més llum, veritat que ens estem preparant per acollir la vinguda de Jesús entre nosaltres d’aquí a unes setmanes?

I tanmateix se’ns parla de grans prodigis; les pors dels humans per els signes de les estrelles, el bramul de la mar embravida, el pensament en els desastres que podran vindre, això no és obra de Déu.  Jesús ens parla més aviat de la seva vinguda com un signe de recuperació, com un signe per redreçar les nostres vides.

L’Apocalipsi és una entrada a l’Advent. De fet, és una manera simbòlica de parlar de la humanitat danyada per l’orgull i l’egoisme. Això vol dir que, malauradament, el que sovint ens guia són els béns materials i els plaers, massa sovint banals, d’aquest món. Això no és dolent en si mateix, però la recerca frenètica de tot això acaba en miratges, és a dir, en situacions seductores i enganyoses.

De vegades també, tenim la percepció de que la vida ja no té sentit. El que aleshores ens afligeix, el que ens doblega, no són aquests moments en si mateixos; és la nostra manera de deixar-nos deprimir per ells, de suportar-los, d’ajupir-nos davant d’ells només planyent-nos. No cal passar forçosament per moments durs; és evident que no podem impedir que sovint ens deixem dominar per aquelles males circumstàncies per les que passem, inclús per les petites molèsties de la vida quotidiana.

No obstant, si posem en pràctica allò que l’apòstol Pau recomana en la segona lectura, si hem perseverat a creure en una vida més forta que la mort, com el profeta Jeremies que s’atreveix a prometre llei i justícia quan la ciutat de Jerusalem serà destruïda i la seva població deportada a Babilònia, llavors no tenim res a témer.

Quan tot va malament a la nostra vida, quan tot es sacseja, quan tot sembla caure, Jesús ens diu: aixequeu el cap, redreceu-vos, perquè vinc entre vosaltres a trobar-vos. No és ell qui crearà les tempestes i els terratrèmols a les nostres vides, sinó que  és ell qui vindrà a donar-nos pau i infondre’ns confiança. Ser cristià és saber retrobar Jesús. Això és el que dóna a les nostres vides un nou horitzó, una nova direcció, un nou camí a seguir. L’únic bé real, l’única felicitat real, és Déu. No es tracta de tenir alguna cosa que volem, que desitgem o que ens  importa, sinó que simplement es tracta d’estimar, estimar com Ell ens va estimar tant, donant la seva sang, i ens segueix estimant.

Alcem el cap, girem la mirada cap a Déu. Deixem de deixar-nos dirigir cap a les coses d’aquest món o cap a nosaltres mateixos. Aixecar el cap és mirar Déu en comptes de mirar-se a un mateix. L’Apocalipsi de Déu és una paraula d’esperança. És una bona notícia.

Jesús també recorda la necessitat d’estar sempre preparats. Aquesta actitud de despertar, és a dir, de preparació, ha de ser permanent. Que aquest primer diumenge d’Advent ens doni aquesta gran esperança de l’arribada de Jesús, Ell que ja està en camí, cada dia ve, cada dia s’apropa més a través de moltíssimes cares diferents. Però un dia vindrà definitivament en plena glòria per fer-nos tornar a la vida al seu Regne.

Tinguem l’esperança i la confiança total en Jesús que ens dóna forces per redreçar les nostres vides .

Estiguem sempre atents, vetllem i esperem en confiança aquell dia.

Que així sigui.

Parròquia de Sta. Maria de Llerona, 28 de novembre de 2021.