El regne de Jesús no és un territori, és una forma de ser, una forma de vida: estiguem disposats a construir-lo.

Homilia de diumenge XXXIV de durant l’any. Cicle B. I Lectures de la missa. 

En aquest 34è i últim diumenge de l’any litúrgic, perquè diumenge vinent ja estarem en l’Advent, l’Església celebra la festa de Crist Rei, establerta pel Papa Pius XIè  l’11 de desembre 1925  en l’encíclica “Quas primas”. Aquesta festa va ser, en certa manera,  una resposta de l’Església a l’ascens del comunisme a Rússia després de la primera guerra mundial. Va ser una protesta contra l’exclusió de Déu de la societat, una exclusió que encara està viva avui a molts indrets. Déu està situat en l’àmbit de les consciències, en la vida privada, però està prohibit fer-lo aparèixer públicament. Però el significat de la celebració avui dia va molt més enllà de les qüestions i prioritats polítiques.

Els cristians, així com persones d’altres tradicions i espiritualitats, no són els únics que pensen que Déu es manifestarà en una explosió de gran glòria. Tot i així, hem d’acceptar el significat de la paraula glòria. L’aproximació de Nadal ens ho hauria de recordar: Jesús de Natzaret va néixer en un pessebre a Betlem, amb extrema humilitat, sense pretensions, lluny del palau d’Herodes. Però Jesús és el rei de tota la humanitat; aquest és el significat de l’evangeli actual, que va proclamar al llarg del seu ministeri, el Regne de Déu. Jesús parla d’un regne que no és d’aquest món, un regne descrit pel profeta Daniel en el seu relat d’una visió nocturna. Aquest nou món de Déu ens obliga a revisar tots els nostres sistemes de pensament i de valors. Estem cridats a fer una conversió dels ulls envers Jesús, perquè el seu regne, tantes vegades anunciat, és un canvi en la condició humana. Ell havia confiat el seu missatge a Nicodemus una nit: ” ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit……. (i segueix dient)… El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit.”

El regne de Jesús no és un territori, és una forma de ser, una forma de vida, una presència al cor del món. El seu manifest fonamental es fa a partir de les Benaurances i, vivint d’acord amb aquest manifest, seguim el camí traçat per Jesús que és el camí de la santedat.  Jesús declara: ” La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus.”

Jesús és un rei l’única corona del qual serà la corona d’espines, però en canvi, és ell qui tindrà l’última paraula, perquè creuarà tots els temps. Jesús tornarà al final dels temps, però això no treu que sempre està present en nosaltres, i podem trobar-lo, sense veure’l, entre els infants, els marginats, els que pateixen.

Quan en el Parenostre demanem que “vingui a nosaltres el vostre regne”, expressem el desig de fer créixer el nombre de persones que es troben amb Déu, que és la font de la veritable felicitat, i que s’esforcen per seguir el camí que Jesús ens ha mostrat, el camí de les benaurances. La reialesa de Jesús és establir el regnat de la veritat, la justícia i la pau. Jesús ho diu tot al llarg de la seva vida: la veritat sempre es basa en cercar i en fer. Celebrar el Regne de Déu no és celebrar una organització, és celebrar una esperança, la del nostre alliberament, la de la nostra llibertat.

Déu arriba a unir-nos profundament dins de nosaltres mateixos, al cor del nostre regne interior. Així doncs, la pregunta cabdal és aquesta.

¿Per a mi, per a tu, per a nosaltres, qui és Jesús?

A nosaltres també se’ns demana participar en la construcció d’aquest reialme.

¿Estem preparats?

¿Així doncs, ens decidirem finalment a prendre partit per Déu?

Que la nostra decisió de bons cristians sigui un gran SÍ, sí estem disposats a participar en el Regne de Déu a través de la pregària i tenint sempre en els nostres cors les Benaurances!

Que així sigui.

Parròquia de Sta. Maria de Llerona, 21 de novembre de 2021