Escoltem-nos, respectem-nos, estimem el proïsme.

31-10-21. Diumenge XXXI de durant l’any I Lectures de la missa.

Els escribes o mestres jueus dels temps de Jesús eren els especialistes als qui se’ls demanava una interpretació, un consell espiritual, una norma de vida extreta de la Paraula de Déu. Jesús va viure, en el context cultural del seu poble, aquesta passió per la Llei, que se sabia de memòria i de la que en discutia. La pregunta plantejada per l’escriba «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?» era una qüestió clàssica.

Jesús respongué: «El primer és aquest:  Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces»  Queda ben clar que la prioritat per a Jesús és Déu i que per boca seva, l’antiga llei adquireix una nova vida. … i diu també, i aquest és el segon: «aleshores estimaràs al teu proïsme com a tu mateix».  Sense que el seu interlocutor l’hi demani, Jesús va molt més enllà!

Deixar que Déu estimi a través nostre, aquest és l’amor de Déu. L’amor de Déu per a cada ú, passa per tots els altres,…. Però, masses vegades, que n’és de difícil estimar!!

Sense cap mena de dubte, reconeixem l’amor quan algú ens estima de veritat. D’una manera o d’una altra tots som artesans d’amor, pels nostres pares, la nostra parella i pels nostres fills.

Tots nosaltres som capaços d’establir la diferència entre l’amor i el seu contrari; hem rebut amor i sabem el que és; però també coneixem l’odi, la ira i el menyspreu. Som perfectament capaços de diferenciar l’amor i el contrari. Així doncs, quan Crist ens diu que estimem el nostre proïsme, sabem molt bé el què hem de fer, però……

Com de ràpid ho oblidem !!

Jesús ens diu que l’amor és superior a tots els ritus i convenciments. De que ens serviria doncs el fet d’haver estat batejats o d’apropar-nos a la taula de Senyor el diumenge per rebre la comunió si no estiméssim el nostre proïsme?

Jesús vol la totalitat de la nostra persona, Jesús ens vol a cada una i cada un de nosaltres.

Déu no vol ser únicament el déu dels nostres diumenges al matí o dels nostres bateigs, Ell vol ser el Déu de totes les nostres vides. La nostra tasca, el nostre compromís és construir un món d’amor, aquesta és la nostra llei.

Déu, a través de Jesús, ens crida a tenir-li confiança amb tot el cor i estimar el nostre proïsme com a nosaltres mateixos. El manament de l’amor se’ns ofereix com un salva vides en la nostra recerca de la felicitat.

Déu vol que siguem una comunitat on Ell si senti bé, una comunitat unida en l’ajuda mútua i compartida, en la justícia i el respecte mutu, malgrat les penes i tribulacions de tot tipus, les malalties, els accidents i el dol.

Estimar Déu com estimar-nos a nosaltres mateixos és canviar el nostre aspecte, és donar un tomb a les nostres vides, i és que tot allò que voldríem que Déu fes per nosaltres, fem-ho nosaltres per Ell.

És en comunitat i és a l’Església, on s’aprèn a estimar el proïsme, i és per això que avui ens hem reunit aquí per celebrar l’Eucaristia, és  llegint la Bíblia que s’aprèn l’amor que Déu té per a nosaltres, aquesta Bíblia que quasi bé tothom té a casa però que poques vegades agafem i és pregant que s’aprèn a estimar Déu. Confiar en Déu tal com Jesús ens va ensenyar, estimant-nos els uns als altres.

Aprofitem junts la gran oportunitat que el Papa Francesc ens proposa preparant el Sínode de Bisbes de l’octubre de 2013 i en la que ens demana l’aportació de totes les cristianes i cristians del món. La sinodalitat és “caminar junts” en Església anunciant l’Evangeli emparats per l’Esperit Sant que ens acompanya.

Aquesta és l’actitud amb la qual podem construir una parròquia viva, una parròquia en la que la porta sempre està oberta per donar la benvinguda, una parròquia que continuï la missió de Jesús per donar acolliment als afligits, ajudar a tornar a emprendre el camí a aquells que per les circumstàncies adverses de la vida han quedat aturats sense ganes de viure i per donar llum a totes i tots als qui el seu cor ha quedat en la foscor, en la tenebra.

Per saber si heu entès bé l’Evangeli d’avui, feu-vos aquesta pegunta:

Si un dia al carrer una persona, durant la conversa us pregunta què us sembla el primer manament?    Quina seria la vostra resposta?

Amb l’esperança de que la resposta serà un missatge d’amor i d’acolliment, em complau dir-vos

Que així sigui.

Sta. Maria de Llerona, 31 d’octubre de 2021.