Tinguem confiança i Jesús ens parlarà

24/10/21. Diumenge XXXè de durant l’any, cicle B. I Lectures de la missa.

En els últims anys hem aconseguit un nivell de rendiment tecnològic incomparable. Malauradament, els humans no canviem tan ràpidament com la tecnologia. Les notícies del dia a dia estan plenes de males informacions: empresonaments injustos, guerres, violacions de drets humans, corrupció, injustícies socials, i atur, notícies que poden fer-nos tornar pessimistes, i fer-nos perdre també l’alegria de viure. No som feliços perquè hem perdut la sensació de fascinació i no mirem les coses en profunditat. Molts de nosaltres, cristians, que tenim el que en podríem dir el secret de la felicitat, massa sovint tenim cares tristes. No sabem veure, no sabem atrevir-nos, no sabem alegrar-nos.

La litúrgia d’avui és una invitació a redescobrir motius per cridar d’alegria en el nostre món. L’evangeli que hem sentit és especialment il·luminador per a nosaltres. Jesús va continuant el camí cap a Jerusalem i una multitud de seguidors l’acompanyen allà on creuen que hi trobaran el seu triomf, perquè han oblidat la reversió dels valors que Jesús va predicar: el més gran és qui ha de servir al més pobre.

A les afores, de Jericó hi havia un cec que reconeix Jesús i es posa a cridar: “Fill de David, compadiu-vos de mi!”.  El cec ha sentit parlar de Jesús i de les curacions que feia i per tant ell creu de tot cor que Jesús és l’enviat de Déu, creu que Déu és amb Ell, que és el Messies, i per això crida :”Compadiu-vos de mi”.  Recordem que els jueus, quan parlaven del Messies l’anomenaven “Fill de David”

El cec crida i crida, encara que la gent el fa callar, ell no perd la confiança; ell crida cada vegada més fort i Jesús el fa venir.  Ell llença la capa, s’aixeca d’una revolada i va cap a Jesús. Són expressions que descriuen l’entusiasme d’aquell home que se sent cridat…

El clam de Bar-Timeu mostra que ell pot veure coses reals. Ens revela la ceguesa de la multitud i dels deixebles que esperen el poder per part de Jesús. Bar-Timeu en el camí, marginat per la societat, ell, el cec, pot veure qui és veritablement Jesús, i aleshores Jesús li preguntà: “Que vols que faci per tu?”

¿Sentim el cor de Déu que està atent als desitjos i necessitats de l’ésser humà? Tal i com ens diu la primera lectura, alegrem-nos perquè Déu ve a salvar-nos, ell ve a guarir els cecs, els coixos i a consolar els que ploren. Aquesta promesa que Déu va fer en l’època del profeta Jeremies, Jesús va venir per complir-la intervenint a favor nostre, i a totes aquelles i aquells que l’acullen en la fe, els hi multiplica els motius per viure en gràcia.

Aquesta és la història de Bar-Timeu. No hi ha cap pregunta ni cap pensament complex perquè quan va sentir que Jesús el cridava, es va aixecar immediatament. La seva vida ja havia canviat a l’abandonar la seva capa. De captaire a la vora del camí, sense cap mena de futur, sense esperança, es va convertir en un home dret i feliç.

El missatge de Jesús és un missatge d’esperança per les dones, per els homes, i pels nens del nostre temps. Abandonem les nostres pors i els nostres costums per seguir Jesús, per anunciar al món la Bona Nova. La capa, l’únic bé del pobre, Bar-Timeu la va deixar per respondre a la crida de Jesús. Deixar-ho tot per seguir Jesús, allò que aquell jove ric no va poder fer. ¿Quin bé ens empresona i ens impedeix de poder seguir Jesús? Bar-Timeu va suplicar la misericòrdia de Déu.

¿Tenim consciència de ser captaires davant de Déu, demanant la seva misericòrdia i  la seva pietat ?

Jesús pot sentir i entendre els que el criden. Aquest cec a la vora del camí ho sou tots vosaltres i també jo. Multipliquem doncs les oportunitats de trobada i humanització on puguem escoltar la crida de Jesús que ens diu: “Tingues confiança i aixeca’t!” Anem a seure a la vora del camí amb Bar-Timeo per cridar amb ell: “Jesús, fill de David, tingueu pietat de mi”

Que així sigui.

Parròquia de Sta. Maria de Llerona, diumenge 24 d’octubre de 2021