Estiguem preparats per posar en acció la Paraula de Jesús

17/10/21. Diumenge XXIX de durant l’any. Cicle B I Lectures de la missa.

Les lectures d’avui, ens comencen a parlar de la pujada de Jesús cap a Jerusalem, pujada que fa acompanyat per uns deixebles molt espantats; però en canvi, els apòstols, Jaume i Joan se senten ansiosos per obtenir bons llocs i també poder, seient a la dreta i a l’esquerra de Jesús.

“Ens agradaria que responguessis a la nostra petició, digueren Jaume i Joan a Jesús”.

També nosaltres, en un moment o altre, fem peticions que no sempre són desinteressades, i per descomptat, sempre ens agradaria que fossin escoltades i concedides.

En qualsevol cas, quan ens sentim escoltats i guiats, ens sentim agraïts a aquells que han compartit amb nosaltres la seva saviesa  i tot seguit, abordem els reptes de la vida, les dificultats, les preocupacions i les nostres responsabilitats amb una nova força.

Si la cursa cap el poder no es mal vista a tots els nivells, és perquè ningú ignora que el poder subjecta a la persona que el posseeix a temptacions permanents i poderoses: la d’abusar del seu poder, la de destacar i sentir-se elogiat, la de sentir el sabor narcisista i infantil de dominar, la d’utilitzar tot aquest poder per seduir, la d’enriquir-se, la de fer-se servir més que no pas servir.

Seure a la dreta o a l’esquerre de Jesús ha de ser un do de Déu i un do no es  reivindica; però sapiguem que l’important no és seure a la dreta o l’esquerra de Jesús, si no, fer la seva voluntat.

A la pregunta de Jaume i Joan, Jesús respongué “No sabeu el que demaneu.

Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme en que jo seré batejat?”

Jesús respon de forma imaginària, dient-los que encara no saben el que demanen, i aquesta lliçó és per a tots els deixebles perquè els hi parla de persecucions i de situacions difícils.

Jaume i Joan ho van aprendre. Joan va ser l’únic dels apòstols a seguir Jesús fins el peu de la creu i Jaume va ser el primer d’entre ells a morir màrtir. No obstant això, Jesús no lloa el martiri. Jesús parla sobretot de la missió de testimoniar, de convertir-se en servent fidel que aporta vida i sentit a aquesta vida. Jesús va venir a portar-nos un missatge d’esperança i alegria, un missatge de salvació i no un missatge de renúncia, de resignació ni de patiment. Déu no fa desaparèixer com per encanteri, les trobades amb la injustícia, les mentides i el sofriment. Déu viu en el nostre cor i el nostre esperit. Ell ens recolza, ens fa veure la vida de forma diferent.

L’afany de prestigi, de poder i de diners sempre ha format part de la humanitat, i l’ambició, l’orgull, la gelosia són ben conegudes

El fragment de l’Evangeli també ens recorda les històries que tantes vegades hem sentit sobre l’ètica en la política; massa sovint hem sabut de persones que contacten amb algú en situació privilegiada per obtenir subvencions, obtenir algun contracte important, un lloc de treball privilegiat, un negoci brut o una conxorxa.

Ser cristià és viure un altre ideal. Una autoritat que s’imposa des de fora o una autoritat que es fa servir, pot ser bona per als pagans va dir Jesús, però no entre els cristians.  Tot això per dir-vos que Jesús no va venir a conviure amb nosaltres per ser servit si no per servir i oferir la seva vida fins a una mort en creu, exclusivament per nosaltres.

Cada dia ha de ser un dia missioner en el que hem de donar a conèixer al món l’Amor de Déu. Podem ser testimonis a tot arreu, tant a casa com en el treball i en el  descans, com al carrer i com a l’església. Servir no és fer-se fonedís, no és no fer res, no és eludir les responsabilitats. La humilitat en la missió no és desaparèixer ni tampoc és perdre’s en la multitud, sinó actuar amb humilitat en el lloc que ens correspon. L’Esperit de Déu nodreix la nostra esperança com a deixebles que som i que caminem seguint les petjades de Jesús, tot i que no comprenent-ho tot ens deixem guiar per la seva bondat. La llum dels testimonis guia el camí de cada un de nosaltres cap a la Pasqua. Cada vegada entenem millor el contingut incisiu i cruent de les paraules i de les exigències de Jesús, però malgrat tot ens queda una lluita interna que hem d’assolir.

El que vol  Jesús  és que no siguem esclaus de res ni de ningú, ni dels diners, ni de l’ambició de poder i de possessió. Per això, hem de prendre el camí del Regne que ens apropa a Déu. Hem de comprometre’ns a viure la Paraula, a seguir l’exemple de Jesús que ens acompanya en aquest camí, perquè no hi ha cap més altra camí que el de Jesús, el camí de la humilitat, del servei al proïsme i de la pregària contínua, sense desitjar  seure a la dreta o a l’esquerra de Déu, tot i que siguem els últims.

Charles de Foucauld va dir: “Quan ens posem en l’últim lloc, estem segurs de trobar algú”.

Així doncs, Igual com ho feren els apòstols, responguem nosaltres també amb un sí generós a la crida de Jesús i podríem fer-ho amb la pregària “Atent a la crida” de Sant Ignasi de Loyola que diu:

Et demano, Senyor Jesús, que en sentir la teva veu, no em faci el sord, sinó que estigui preparat per a posar en acció la teva voluntat”

Que així sigui.

Santa Maria de Llerona,  17 d’octubre de 2021.