Jesús ens ajuda a posar en ordre les nostres prioritats.

10 d’octubre de 2021. Homilia diumenge XXVIII de durant l’any. Cicle B. Lectures de la missa.

En les lectures d’avui intuïm que la Paraula de Déu és com una espasa de doble tall i que talla sense vacil·lar. La Paraula de Déu és exigent ​​i Jesús ens la fa conèixer a través del jove home ric que se l’hi va apropar amb bona predisposició. La seva pregunta es basava en les bones obres que s’han de fer i sobre els manaments a observar, perquè ell ja considerava que això no era suficient. Jesús estima aquest home tal qual però li manca alguna cosa, la inversió d’un mateix, tallar amb els valors d’aquest món per adoptar els valors de Déu. Aquests valors són més que codis morals. El que li falta a aquest home és Déu.

En la cultura religiosa jueva, la riquesa era una benedicció de Déu. Tots pensaven de la mateixa manera: sóc ric, és que Déu ha beneït el meu treball; sóc pobre, és Déu qui em castiga perquè he fet alguna cosa malament als seus ulls. L’egoisme i la recerca d’interessos personals són esculls que podrien distreure’ns del realment  essencial, i que ens impedeixen fer l’elecció proposada per Jesús.

Podríem prendre com exemple Sant Francesc d’Assis, perquè ell, Sant Francesc, va entregar al seu pare tota la seva roba davant mateix del bisbe que hi estava present i després va marxar feliç i entregat plenament a la pobresa, lliure de qualsevol obstacle. Aquesta decisió va ser el resultat d’anys de lluita i oposició que van portar Francesc a emprendre una experiència radical perquè havia captat, havia après l’essencial de l’Evangeli.

Un altre exemple el trobem també amb Sant Ignasi de Loyola, qui a Montserrat i davant la Verge Maria es va alliberar de tot l’equipament militar que duia, per baixar cap a Manresa amb roba de sac i descalç on va estar-hi durant deu mesos, vivint en una cova, i va ser durant aquesta experiència que van néixer els Exercicis Espirituals.

Vivim en una societat construïda damunt la recerca de les possessions, i en la que la riquesa n’és el valor absolut. És extremadament difícil acceptar l’opció radical de deixar-ho tot i aquest comportament ens porta el record de les sectes en que la gent acaba deixant-ho tot però en benefici d’altres que se n’aprofiten. Hem d’entendre que al que Jesús ens convida és a posar-lo per damunt de les riqueses i del nostre bon comportament, a estimar-lo per damunt de tot, a seguir-lo i a estimar el proïsme com Ell ens va ensenyar.

Jesús no està proposant un contracte astronòmic als seus deixebles o al jove ric, si no que vol dir-los en el seu llenguatge quines han de ser les expectatives reals que cal mantenir quan estem cercant el Regne de Déu, perquè ningú serà perdedor si serveix l’Evangeli.

Jesús ens ajuda a posar en ordre les nostres prioritats. Massa sovint el nostre egoisme i el nostre orgull ens sobrepassen i ens trobem perseguint els nostres propis interessos. Jesús vol allunyar-nos del camí de l’egocentrisme que només condueix a la desgràcia.

No cal que ens qüestionem que és el que ens manca per assolir la perfecció, si no que és el que hem de perdre per estar més disponibles per rebre l’Esperit Sant. 

La santedat no és una acumulació de béns espirituals, sinó la simplicitat d’un cor obert i disponible en presència de Déu. Aquesta és la nostra experiència: quan hem donat una mica del nostre temps, una mica d’amor, una mica de nosaltres mateixos, podem continuar sentint-nos engrandits, millors i més feliços.

El missatge de Jesús és un missatge d’alliberament. No tots  som Francesc d’Assis ni tampoc Ignasi de Loyola però tanmateix, tots hem de deixar alguna cosa perquè finalment esdevinguem lliures dintre de la nostra humanitat. Es tracta de fer espai a les nostres vides per descobrir que la veritable riquesa és la del cor, allà on sempre hi trobem Déu disposat a escoltar-nos i ajudar-nos.

Que així sigui.

Parròquia Sta. Maria de Llerona, 10 d’octubre de 2021.