El respecte a les persones i l’entorn ens fa créixer i estar més a prop de Jesús

26/09/21. Diumenge XXVI de durant l’any. Cicle B. Lectures de la missa.

Avui, l’Evangeli de Marc ens pot sobtar per algunes de les paraules que Jesús ens diu, tal com tallar la mà o el peu, càstigs que en aquella època existien, però que hem d’entendre o interpretar en el nostre temps, és a dir renunciar a moltes coses o  fer grans sacrificis per controlar les nostres males accions com anar allà on no hem d’anar amb els peus, obcecar-nos amb allò que no hauríem de mirar amb els ulls o actuar com no ho hauríem de fer amb les mans.

Jesús ens diu: Vaig venir a portar foc a la terra i voldria que aquest foc s’estengués per tot l’univers

“El foc que Jesús porta a la terra és el de l’Amor, l’extensió del Nou Amor de Déu”.

Per manifestar clarament aquest amor, Jesús es va fer infant perquè ell compren la realitat de l’amor: “Deixeu que els infants vinguin a mi”, va dir. Perquè si no us feu semblants a ells no podreu entrar al Regne de Déu”

“El meu pes és el meu amor”, va dir Sant Agustí. El meu valor és l’amor que hi ha en el meu cor. És sens dubte, aquest amor a Jesús, a la fe, el que ens pot ajudar en la nostra existència i és així com Jesús porta a cada persona la pregunta essencial de la seva vida:

¿Hi han en mi obstacles que m’impedeixen estimar, que m’impedeixen anar cap a Jesús?

Atenta a aquest missatge, l’Església, que ha de ser viva, oberta i acollidora obre les seves portes per donar la benvinguda a altres persones que també són mogudes per l’Esperit de Déu que és amor. 

Jesús també ens diu: Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Una persona molt petita té el desig de ser estimada i d’estimar perquè comprèn el llenguatge de l’amor. Jesús continua amb el got d’aigua donat en el seu nom a un d’aquests petits que són els seus germans. Déu ens fa passar de l’amor natural a l’amor sobrenatural i a partir d’aquest moment, la relació necessària amb els petits i els pobres es converteix en l’eix principal per a la construcció de la comunitat. És així que Jesús ens indica com a partir d’accions modestes realitzades en nom seu, es formen les noves agrupacions humanes segons el seu desig d’Amor.

La Paraula de Déu ens posa davant la grandesa, l’alçada i la profunditat del seu Amor, perquè és en la intimitat  del nostre cor que floreix, que es realitza, i viure d’aquest Amor és la missió dels cristians. És per això, per aquest gran i immens Amor que Jesús es va fer petit, va viure en la feblesa i la pobresa i va agonitzar a la creu mostrant-nos d’aquesta manera el seu gran Amor envers tots nosaltres.

El qui faci caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, ens diu Jesús, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. I si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga.

Hem d’abandonar el poder, la supèrbia, el judici ! Demanem a Jesús que ens faci pobres com ho és Ell, perquè la nova comunió que va instaurar, introdueix l’obligació, per cada un de nosaltres, de respectar l’altre. Tot el nostre ésser i tota la nostra vida ha de “passar” a través del nou amor que Déu ens dóna. El nostre tresor és la fe en aquest amor de Jesús que està creixent constantment. Honorem tots aquells servidors de Crist que són discrets i ajuden als altres. La nostra forma de ser influirà també en els altres perquè estem profundament connectats entre nosaltres.

Poble de Déu, som un poble reial, una nació santa, un poble profètic mogut per l’Esperit Sant, per anunciar el misteri de l’Amor de Déu als més petits! Quan estimem veritablement, ens convertim en petits, pobres i vulnerables.

Demanem doncs la gràcia de Déu per comprendre com totes les coses i circumstàncies de la nostra vida són sempre relatives al més gran Amor de Déu

Que així sigui

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Església Santa Maria de Llerona, 26 de setembre de 2021