Jesús ens pregunta: “I vosaltres qui dieu que sóc jo?”

Publicat el 13/09/21

12/09/21. Homilia diumenge XXIV de durant l’any. Cicle B Ι Lectures de la missa.

Tots els evangelis són escrits de fe, és a dir escrits fets després de la Pasqua, amb la fe dels primers cristians i que ens parlen d’un Jesús que ja ha estat transformat per la Resurrecció.

Ara ja hem arribat a la meitat de l’evangeli de Marc. Tot el que hem anat llegint fins ara ens feia veure com una mena de marxa triomfal en la que Jesús travessa la Galilea curant malalts, traient dimonis i suscitant l’esperança d’un món millor. Hem pogut veure també com el grup dels dotze seguia Jesús en els seus ensenyaments, en les seves guaricions i en els seus temps de pregària i de repòs.

Avui ens trobem al davant del que en podríem dir un gran giravolt, un moment en el que el text canvia completament.  Jesús es troba en la regió de Cesarea de Felip, a uns 40 Km. al nord del mar de Galilea. Es tracta d’una regió ocupada pels Romans, uns colonitzadors gens estimats per les poblacions locals.

Així doncs, la gran gentada s’apropa d’ells, ja que per tot allà on passen, Jesús predica i fa el bé tot apropant-se als malats i als més marginats, i és que Jesús és més que el Fill de Maria i de Josep.  És un profeta i més que un anunciador de la paraula de Déu. Qui és el Déu veritable?  Al voltant de Jesús són molts els qui dubten. Es tracta de l’enviat directe de Déu, o bé, com sembla que diuen o pensen alguns que li són propers, és algú que ha perdut el seny?

Avui diumenge hi ha una pregunta que va adreçada a tots nosaltres, i és el mateix Jesús qui ens la fa: “I vosaltres qui dieu que sóc jo?”  Jesús de Natzaret va ser un home i un home excepcional que es va desmarcar dels altres ja que després de més de 2000 anys encara es parla d’Ell en tot el món, però un home que va assumir la seva humanitat fins al final, fins a una mort en creu.

Pels que són creients però no són cristians, Jesús va ser un profeta com Mahoma, Buda, Moisès, Elies o qualsevol altre, però per nosaltres els cristians qui és Ell realment? Per nosaltres, els cristians d’avui en dia, en quines cares dels que ens envolten veiem el rostre de Jesús,  en les nostres vides de fe i en la nostra Església? Què diem realment d’Ell?

Sens dubte, com passava amb la gent del seu temps, les nostres respostes poden ser molt variades: podríem respondre dient que és una persona modèlica, un heroi, un profeta, l’alliberador que estem esperant.  Jesús és el Messies, però no un messies super-humà molt poderós que és el que Pere i tota la comunitat no havien acabat de comprendre.

Jesús no volia ni el poder ni el prestigi; Ell s’adreçava al cor i a la llibertat de les dones i dels homes, Ell proposava l’amor i el perdó, i per això Jesús va morir a la creu, i és allà on el seu missatge desestabilitza quan diu: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà».

Jesús no és el rei com els reis dels països de la terra, i això els apòstols encara no ho acaben d’entendre. Per altra banda tampoc és un missatge fàcil de transmetre, particularment en la nostra època en la que gaudir de la vida vol dir per a moltes persones, tenir diners, ser famós, ser respectat pels altres i tants altres ideals que semblen ser prioritaris en allò de donar la vida pels altres.

I per tot això cal que ens sentim orgullosos i satisfets de ser cristians; tal com ho deia l’apòstol Jaume en la segona lectura: Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria?

Jesús ens convida a mantenir una actitud que ens faci ser propers als altres, als més necessitats de la nostra societat, en lloc de posar-nos egoistament en el centre. Jesús ens convida a renunciar a nosaltres mateixos i a portar la nostra pròpia creu, sense que això signifiqui de cap manera renunciar a la felicitat.

La creu de la que ens parla Jesús concerneix tota la nostra vida, amb totes les seves alegries i les seves tristors.  Tot el que ens succeeixi, tot allò que en podem dir les nostres creus i les nostres alegries, tot això cal que ho visquem amb tot l’amor possible.

Aquesta és la verdadera creu de la que ens parla Jesús. Renunciar a nosaltres mateixos, és renunciar a aquesta part fosca que ens impedeix esdevenir el que Déu espera de nosaltres, i això, molt sovint, ens resulta difícil. Aquesta és la nostra creu.

Després de la mort de Jesús de Natzaret, en la creu, el divendres Sant, les dones i els homes que l’havien seguit van anar prenent consciència, de mica en mica, que aquell home, aquell profeta, aquell revolucionari, seguia viu. El van trobar en el camí i el van reconèixer. Van reconèixer qui era!

La pregunta de Jesús se’ns repeteix avui a tots nosaltres “I vosaltres qui dieu que sóc jo?”. La resposta és estrictament personal i la resposta marcarà la qualitat de la nostra fe i l’esperança que portem en el cor.

Germanes i germans, preguem perquè avui, durant aquesta Santa Eucaristia, la nostra resposta sigui com la de Pere quan respon “Vós sou el Messies”  però amb el ple convenciment de que aquesta resposta de fe en Ell anirà acompanyada del ferm propòsit d’acompanyar-la amb les obres per socórrer i ajudar els malalts i els més desfavorits, ja que si no, de què ens serviria?

Que així sigui.

Llerona,  12 de setembre de 2021