Sant Jaume: pelegrinar és cercar Déu més a prop

25/07/2021. Sant Jaume, apòstol | Lectures de la missa. 

Avui 25 de juliol commemorem el martiri de l’apòstol sant Jaume perquè cau en diumenge i aquest any és un any sagrat per a Compostel·la, un any jubilar que es repeteix sempre que s’escau en diumenge. Va ser el papa Calixte II, qui en l‘any 1122 ho va decidir així.

En les lectures d’avui ens adonem com els apòstols de Jesús segueixen predicant dia rere dia malgrat les persecucions de les autoritats de la sinagoga que els tenen prohibit fer-ho.

Nosaltres també hem de predicar i ensenyar qui és Jesús, com ho feren ells tot i vivint en una època molt diferent en la que la situació de l’Església no és la mateixa i tampoc ho són les formes de vida de les persones. Per nosaltres predicar és mostrar-nos propers a la gent, tenir la valentia d’anunciar Jesús, exercir la caritat i ser exemple de virtuts. Això no és gens fàcil i l’únic camí per aconseguir-ho és amb la pregària, perquè pregar és parlar amb Jesús que sempre ens escolta.

Com que el Senyor escolta quan li preguem, sempre està atent a aquest cor a cor que volem tenir amb Ell, sent la nostra acció de gràcies per tot el que ens permet viure. Sant Pau en la segona carta als cristians de Corint diu: “Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa” . I i diu també: “quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida”, i aquesta sortida és la pregària. Per ser realment conscients i responsables d’aquest tresor que Déu ens ha confiat, hem de pregar incansablement. Però, com resar? Quina és la nostra pregària real? Com podem veure Jesús resant, apartat i no imitant-lo? També li preguntem: “Senyor, ensenya’ns a pregar! I és el text del Parenostre que Jesús explica als seus deixebles. Aquesta oració que sovint recitem mecànicament, sense pensar realment en el que diem, aquestes paraules plenes de vida eterna que ens condueixen al Regne.

Per prendre temps per a la pregària, per a la conversió del cor i per a un canvi de vida, milers de  dones i homes prenen el camí cap a Compostel·la hi van a peu, i sota l’impuls de l’Esperit per intentar convertir-se.

Anant a la tomba de l’apòstol Sant Jaume, fent aquest pelegrinatge com ho han fet des de els inicis del cristianisme, milions de persones es té tot el temps per meditar sobre la pregària del nostre Pare, per repetir una i altra vegada aquestes frases donades per Jesús i que ens converteixen en filles i fills del mateix Pare. Perquè no ho oblidem, si li ho demanem, el Pare Celestial ens donarà l’Esperit Sant i aleshores podrem descobrir a fons la nostra vida, mirar-la a la cara, sense apartar-nos, perquè estarà allà, davant nostre, acompanyant-nos en el nostre camí. “Estarem sols amb Déu, en la més profunda intimitat. Caminarem i tornarem a caminar i ens aturarem a resar, a descansar, a comunicar-nos amb els altres i a dormir per tornar a començar”.

És així com es viu un pelegrinatge i aquest el record d’una experiència:

Senyor, quina és la meva vida? M’abandono a tu, vull que entris de ple en la meva vida. Seguint el camí, penso en els meus dubtes, les meves incerteses, les mirades que llanço sovint plenes de maldat i duresa, quan ets tu qui hauria de veure en l’altre. Però és difícil. El meu cor està ple d’amor i també d’odi. Sí, ja ho sé, m’acabes de dir que perdoni, però ¿també perdono els que m’han ofès? Tanmateix, Senyor, faig esforços, i sovint és l’alegria la que predomina en mi, perquè sé que m’acompanyes en el meu camí vital, que em fas més pur, més clar i més preparat per el combat espiritual.

Senyor, cerco un sentit a la meva vida! Dona’m salut, prosperitat per la meva família; ja sé que demano massa sovint que m’ajudis! Però algunes vegades perdo la paciència, perquè la teva resposta, no sempre és immediata, i aleshores dubto. Et cerco, perquè sé que estàs sempre a prop meu! Per a mi Senyor, el més important, és que tingui fe, aquesta fe que m’ha estat comunicada pels meus pares, la meva família, pels meus mestres, aquesta fe que em fa fort, fins i tot quan sóc feble.

Afortunadament, l’Esperit Sant sempre m’ajuda en les meves febleses. Senyor, et dono gràcies per haver-me donat la vida en Crist, gràcies per mantenir-me sota la teva mirada amorosa. Em convertiré, canviaré la meva vida, perquè durant aquest pelegrinatge he entès que val la pena viure la meva vida, sota la teva mirada, i confiant en el teu amor.

Després del pelegrinatge, sento que he tornat molt canviat. Volia furgar la interioritat de la meva vida davant teu, Pare nostre, davant teu estimat Jesús, davant teu Sant Esperit! Sí, he tornat canviat, sento la meva ànima com més alleugerida, sento un somriure permanent als meus llavis que abans no era freqüent, i en el fons del meu cor, la immensa gratitud d’haver assolit aquest pelegrinatge.

No puc dir que hagi fet tot el pelegrinatge perquè només en vaig fer una petita part; però el més important és que vaig abandonar el quotidià del meu dia a dia, vaig anar a cercar Déu molt més a prop i el vaig trobar. Sí, Senyor, vaig caminar i vull memoritzar per sempre el moment de la meva trobada amb tu, en el fons i en el silenci del meu cor per poder compartir millor amb altres aquesta experiència. Arribat a casa et dono gràcies i reso el Parenostre molt lentament, pensant cada paraula, demanant perdó per tantes vegades que el vaig dir de pressa i sense pensar-hi massa, i com Tu, Senyor, en silenci i vocació dono gràcies a Maria, la Mare de Déu del camí que acompanya sempre els pelegrins, ja sigui a Compostel·la, a Terra Santa, a Montserrat o al Pedró, on cada any els de Llerona hi posem el pessebre. Fer un pelegrinatge és cercar Déu més a prop, és gaudir del silenci de la natura, la gran creació de Déu.

La commemoració del martiri de l’apòstol Sant Jaume, havent pelegrinat a Compostel·la, a qualsevol altre lloc o simplement havent fet un recés espiritual és una oportunitat per reflexionar sobre que és ser cristià; perquè per ser-ho cal haver estat captivat per Crist, cal desitjar seguir-lo fins al final, cal gaudir de la seva intimitat amb Ell i tenir la valentia de proclamar-lo en tot lloc, en la família, la feina, els amics i amb tots els qui tenim a prop. Em pregunto si nosaltres tindrem la valentia de ser cristians de veritat aquí mateix, on habitualment residim. Preguem perquè la força de l’Esperit Sant enforteixi i transformi el nostre cor temorós i enforteixi la nostra vida i la nostra fe per poder continuar la tasca que un dia Sant Jaume va començar, és a dir, seguir anunciant la Bona Nova que Jesucrist és Salvador.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona,  25 de juliol de 2021