Si volem ser acollidors amb els més febles hem de canviar alguns hàbits

22/07/2021. Diumenge XVI de durant l’any. Cicle B | Lectures de la missa. 

En l’Evangeli d’avui hem escoltat com els deixebles es reuneixen prop de Jesús per comentar la seva primera missió. Ells han estat els enviats de Jesús, i és el mateix Jesús qui els guia en aquest camí qui ara els convida a refer-se i descansar.

Observem en aquestes lectures, com el menjar esdevé secundari. A tots ens ha passat alguna vegada, oblidar l’hora de menjar, quan hem assistit a esdeveniments extraordinaris o quan la feina ens ha absorbit totalment. Igualment els apòstols no tenien temps de menjar, ja que estaven ocupats en l’acolliment de tota aquella gentada que volien veure i tocar Jesús. És un clar exemple de com hem de prioritzar les coses en el dia a dia de les nostres vides i dedicar tot el temps necessari anunciant la Bona Nova en l’àmbit familiar, a la feina, als amics, a tots els que ens són propers, amb paraules, amb fets, amb el nostre exemple, amb caritat i amor

Veient tot allò, Jesús descobria les necessitats dels altres i el seu cor s’omplia de pietat, d’aquella pietat bíblica que és la visió del patiment humà multiplicat per un immens amor. Totes aquelles persones patien per l’estat de guerra en que vivien, al ser un país ocupat pels romans que es creien superiors, els humiliaven i els crivellaven amb grans impostos i també per les baralles internes entre diferents faccions de les seves comunitats, tot això sense oblidar que les estrictes i radicals dretes del temple ho controlaven tot.

També els oprimia la Thora, aquella llei religiosa de 613 prescripcions que moltes persones no podien complir o respectar degut als seus oficis com per exemple els pastors dels ramats, els més pobres que no podien pagar el delme a l’església o per qualsevol altra cosa prohibida o impura ja que moltes coses i molts actes eren considerats impurs o pecat.  Totes aquelles persones que patien eren com ovelles perseguides pels llops, abandonades a elles mateixes eren en definitiva com ovelles sense pastor.

Com a salvador i metge, ple de bondat, Jesús acull aquella gent, i els instrueix presentant-los un nou ensenyament: El Regne de Déu; Jesús deia: Benaurats els artesans de la pau, perquè la pau és el fruit de l’amor, el contrari de la guerra i del odi.  Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat, penseu sempre en justícia i reconciliació  i veureu renéixer la pau.

Esdevinguem doncs persones obertes i disposades al acolliment. Hem refereixo, avui molt especialment, als milers de migrants que intenten travessar les aigües que els porten cap a Europa, molts dels quals moren al naufragar, per fugir de les persecucions en els seus països d’origen que estan en guerra i cercant també una qualitat de vida que d’allà on venen mai aconseguiran.

Hem sentit en les lectures d’avui, que els apòstols que predicaven la Bona Nova no tenien temps de menjar…  i nosaltres, igual com feien els apòstols, tenim temps de menjar? Si volem ser transmissors  del missatge de Jesús, si volem ser acollidors amb els nostres germans més febles de ben segur que haurem de canviar alguns dels hàbits de les nostres vides, l’hàbit del consumisme exacerbat, l’individualisme que ens diu “primer jo que els altres”, la disbauxa que masses vegades ens arrossega a comportaments i actituds reprovables i dedicar molt més temps al servei dels altres fins que no tinguem temps de menjar.

Molt sovint tinc present la Mare Teresa que per correspondre a la crida de Crist en la creu quan va dir “Tinc set ! ”, crida que l’havia commogut profundament, va començar a recollir els moribunds dels carrers de Calcuta. L’únic desig en la seva vida va ser sadollar la set d’amor de Jesús, no només de paraula, sinó també amb obres concretes, reconeixent els rostres desfigurats, assedegats d’amor, els dels més pobres entre els pobres. La beata Teresa va dedicar tota la seva vida a practicar l’ensenyament del Senyor: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu”. El missatge d’aquesta magnífica dona, exemple i testimoni humil de l’amor envers els més desfavorits s’ha difós arreu del món.

Que l’Esperit Sant ens faci creatius en la caritat, perseverants en els compromisos i audaços en les nostres iniciatives, per poder contribuir així, en el dia a dia de les nostres vides i sense defallir, a l’edificació de la “civilització de l’amor”.

L’horitzó de l’amor és il·limitat: és l’amor total envers els més necessitats, sense tenir mai en compte el seu origen, el color de la seva pell, els seus costums, la seva religió ni la seva inclinació sexual.

Que així sigui,

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona,  18 de juliol de 2021