Atrevim-nos al compromís

11/07/2021. Diumenge XV de durant l’any. Cicle B | Lectures de la missa. 

Jesús envia missioners a fer camí per primera vegada, per predicar a tanta gent com sigui possible. Aquesta és una iniciativa de Jesús, fill de Déu, no és una iniciativa dels apòstols. Van de dos en dos, perquè d’aquesta manera es poden animar i recolzar mútuament quan en el camí aniran apareixent les inevitables dificultats. Jesús coneixia per experiència pròpia les actituds hostils d’aquells que no el volien escoltar perquè les seves paraules els molestaven i els inquietaven. Els apòstols també van de dos en dos, perquè el testimoniatge que prediquen no prové d’una sola persona, sinó d’una comunitat. Els dotze que Jesús va enviar en missió no eren pas tots homes instruïts, sinó que es deixaven guiar per l’Esperit. Jesús els dona simplement la possibilitat d’expulsar els esperits impurs sense afegir-hi res més.

Ara, nosaltres som el relleu d’aquells que van respondre a la crida del Senyor, tot i coneixent i sent conscients de les nostres limitacions. Seria fàcil deixar-nos desanimar per les dones i homes que no volen acceptar el pla de Déu. Però Jesús i els apòstols no es van deixar desencoratjar per la negativa de la gent del seu temps

Van decidir portar la Bona Nova arreu del món, costés el que costés. Seria massa fàcil exigir que només proclamin l’Evangeli algunes persones autoritzades, com ara bisbes, sacerdots, diaques o altres laics compromesos. Tots els cristians tenim el deure de proclamar la Bona Nova, de fer conèixer l’Evangeli, cadascun de nosaltres segons el servei que l’Església l’hi ha demanat, cadascun segons la seva vocació i les seves possibilitats, perquè en definitiva, tots som diferents però tots som apòstols.

¿Què espera Déu de nosaltres? El nostre compromís, la nostra missió, està condicionat, és a dir, es basa, en assegurar-nos primerament de qui som i què podem donar de nosaltres mateixos. El compromís està directament lligat a la capacitat d’entregar-nos, de donar-nos als altres. Comprometre’s és arriscar i només podem arriscar el que tenim! Conèixer i acceptar el nostre potencial i les nostres limitacions  és el component essencial de la nostra capacitat de compromís i aquest compromís també està relacionat amb la capacitat d’assumir riscos. La persona que no té confiança en si mateixa no pot assumir amb seguretat qualsevol compromís que comporti un risc. 

“Atrevir-se a comprometre’s” significa, primer de tot, atrevir-se a ser un mateix, sent conscient de les capacitats pròpies per entregar-se i donar-se als altres. Tot i que l’individualisme contemporani ens empeny a retirar-nos a l’esfera privada, atrevim-nos a debatre en l’esfera pública i refusem deixar-nos tancar en el pensament únic. Atrevim-nos a ser “nosaltres mateixos”.

“Atrevir-nos a comprometre’ns” també significa assumir responsabilitats cap a un mateix i cap al proïsme. Tinguem coratge per assumir una autèntica solidaritat, basada en la responsabilitat mútua dels uns envers els altres. En lloc de demanar a l’Església que faci el que hauria de fer per nosaltres, intentem primer responsabilitzar-nos nosaltres mateixos. En lloc de descarregar damunt la comunitat les necessitats de solidaritat, assumim els nostres deures de compartir i atendre recíprocament

“Atrevir-se a comprometre’s” és també anar al fons de les coses, ja que el compromís suposa també la perseverança. Aquesta és la condició per a una acció en profunditat i realment eficaç.

Atrevim-nos, doncs, a comprometre’ns per un món millor, amb una major llibertat, amb molta més igualtat entre dones i homes, amb una major responsabilitat per cadascun de nosaltres i amb molt més de respecte per cada persona, independentment del seu origen, raça, color de pell o costums. 

Així doncs:

Atrevim-nos a comprometre’ns per la vida.
Atrevim-nos a comprometre’ns amb la família.
Atrevim-nos a comprometre’ns amb l’educació.
Atrevim-nos a lluitar per la igualtat entre dones i homes.
Atrevim-nos a apostar per una major implicació de les dones en els càrrecs dins de l’església.
Atrevim-nos a apostar per una economia dinàmica i treballar per a tothom.
Atrevim-nos a comprometre’ns amb la salut de tots.
Atrevim-nos a comprometre’ns amb la seguretat i la justícia per a tothom.
Atrevim-nos a apostar per la democràcia.
Atrevim-nos a apostar per un desenvolupament responsable.
Atrevim-nos a apostar per la globalització positiva.
Atrevim-nos a comprometre’ns a seguir sempre les petjades de Jesús.

Atrevir-se a comprometre’s  és simplement acceptar la trobada amb Déu, i aquest compromís és l’únic que realment “dona vida”.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona,  11 de juliol de 2021