El missatge de Jesús s’ha de transmetre a cada generació

04/07/2021. Diumenge XIV de durant l’any. Cicle B | Lectures de la missa. 

Tot comparant l’Església d’ahir i l’Església d’avui, tot examinant la nostra fe en Déu, ens adonem que la nostra visió de Déu ha canviat. Tot això també passa quan Jesús parla de Déu a la gent del seu poble natal. Déu traspua amor i bondat, Déu no és un justicier. Aquesta manera de parlar sobre Déu molesta molt els que escolten Jesús, perquè presenta un Déu confús, que estima d’una manera diferent de com ens diu l’Antic Testament i del que pensen els caps i responsables del poble i també els seus compatriotes. Els que estaven escoltant Jesús a la sinagoga i que esperaven un alliberador de la seva situació social se sentien defraudats i molestos. Amb els ulls fixats en Jesús, només hi veien el fill de Maria, aquella veïna del mateix poble; hi havia una gran distància entre el que veien i oïen, i el que esperaven. Per tant, ningú no és profeta a la seva terra i Jesús escandalitza la gent.

A la Bíblia, i en sentit figuratiu, escàndol és qualsevol fet o cosa que pot fer perdre la fe, esdevenir incrèdul o arrossegar cap el pecat. Ningú no perd la fe de la mateixa manera que podem perdre un objecte qualsevol. No obstant podem defallir a la primera dificultat sobrevinguda i refusar el camí que se’ns ofereix. Si els que escolten, els oients, trontollen o ensopeguen, és perquè no saben veure el camí que se’ls proposa o perquè aquest camí el troben insegur. Si els conciutadans de Jesús no creuen en la seva divinitat al mateix temps que en la seva humanitat, és que estan cegats. Són incapaços de veure-hi més enllà del fill de Maria, i Jesús es sorprèn de la seva manca de fe, igual com també avui en dia es sorprèn de la nostra manca de fe.

En la primera lectura, Ezequiel ens confirma que l’Esperit del Senyor entrà dintre d’ell i l’envià a proclamar al poble d’Israel la presència i l’amor de Déu tot afirmant “Això diu el Senyor Déu”.  En la seva carta als corintis, Pau ens recorda que les paraules i els fets dels testimonis de l’Evangeli, com els dels profetes de l’Antic Testament, no sempre són ben rebuts; molesten. Això no va impedir que ni Jesús, ni Pau, ni altres que van seguir, continuessin la seva missió, és a dir, anunciant un món millor, habitat per un Déu que acull i estima incondicionalment. 

Déu ha parlat de moltes maneres i des d’un context històric. L’èmfasi pot variar de tant en tant segons l’època, però el missatge de Jesús, el projecte d’amor que va venir a viure i ens va ensenyar a viure, s’ha de transmetre a cada generació. Massa sovint només veiem l’home, Jesús el fuster. Cal que el mirem interiorment i durant molt de temps, sense que res ens distregui, per anar veient poc a poc i de mica en mica més del que ara veiem fins a veure-hi únicament Déu.

Jesús ens convida a anar més enllà. Ens convida a sortir del nostre confort, a creure en ell i a implicar-nos, cadascun segons el nostre talent.  Al fons de l’home Jesús, hi ha el Fill de Déu. La nostra fe ens ha de permetre veure Déu i la nostra missió és fer-lo veure als altres. Pau, en la segona lectura, admet que se sentia desemparat davant la seva missió. Només podia oferir la força de la seva feblesa, però amb això en tenia prou, perquè sabia que l’Esperit de Déu era amb ell, l’acompanyava sempre.

Jesús, lluny de desanimar-se després de la miserable acollida al seu poble, va passar pels pobles dels voltants ensenyant. 

¿I nosaltres com ens comportarem?
¿Farem com aquells que escoltaven dintre la Sinagoga de Natzaret que es van tancar en si mateixos mantenint la seva concepció, les seves pròpies i equivocades idees, o farem com els deixebles de Jesús?
¿Amb les nostres accions i les nostres paraules, podrem proclamar el Déu de Jesús?
¿Quina és la nostra reacció quan els esdeveniments ens conviden a viure els nostres valors de manera diferent?
¿Sabrem i sabem reconèixer-lo, quan arriba per camins molt familiars o per testimonis molt propers?

Avui l’elecció depèn única i exclusivament de nosaltres…  La nostra missió com a cristians és seguir Jesús, i anar-nos apropant casa dia més al Regne de Déu.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona,  4 de juliol de 2021