Atrevim-nos a fer de la nostra vida un servei als altres

20/06/2021. Diumenge XII de durant l’any. Cicle B | Lectures de la missa. 

En aquell temps es creia que els poders del mal i la mort vivien al fons del mar. És en aquest context que transcorre el relat d’avui. Jesús sabia què era el cansament. Estava cansat, dormia al fons d’una barca, i es deixava balancejar per les onades que la movien. La barca estava en perill. Els deixebles pensaven que naufragarien tot i tenint Jesús, el Fill de Déu a bord. ¿I quin va ser el resultat? Jesús manà les forces de la natura. La tempesta s’acabà i el mar tornà a estar tranquil.

En les nostres vides passa quelcom de semblant: travessem tempestes i Déu està sempre prop nostre. Tenim necessitats molt profundes: la necessitat de donar sentit a la nostra vida, de cercar la pau interior, l’amor il·limitat, una vida plena que duri per sempre. La por de seguir Jesús la coneixem perquè l’hem viscuda vàries vegades. Volem seguir-lo, però fracassem, en un sentit o altra. De vegades, cadascun de nosaltres veu que el seu horitzó s’enfosqueix: per fracassos, malalties, dol i dificultats de tota mena. De vegades tenim por dels altres i del que diran de nosaltres si veuen els nostres fracassos. És possible que tinguem por d’un passat difícil d’acceptar.

Un dia o altre quasi bé tots passem per aigües profundes; la tempesta es desencadena, ens sentim al límit de les nostres forces i creiem que estem al final dels nostres recursos… i el nostre cor està a punt de cridar: “Jesús, estem perduts!”. Ens impacientem sota la prova de la nostra fe. En lloc de romandre tranquils i relaxats, sabent que tenim Jesús ben a prop, estem plens de desconcert i terror. En lloc d’utilitzar la tempesta per confiar en Déu, en fem una ocasió per dubtar d’Ell. Tan aviat com sorgeixi el mínim problema, ja creiem que sucumbirem.

Quantes vegades, amb problemes per totes bandes i mortificat per diferents circumstàncies, el creient es troba sol; quantes vegades, mentre esperaria un senyal de Déu, Déu sembla absent. Aquest sentiment de l’absència de Déu, de l’abandonament, és una prova enviada a la nostra fe. Jesús ens ensenya avui que hem d’abordar aquesta situació amb confiança. Déu se’ns revela de mil maneres, ens ensenya a esperar i confiar en Ell.

Jesús coneix perfectament la nostra situació i coneix totes les nostres dificultats. Quan ens esforcem per calmar la nostra tempesta, per seguir Déu, quan deixem actuar l’Esperit Sant, quan realment confiem en ell, ja no tenim por. No ens atrevim a viure només per a nosaltres mateixos, sinó a viure també per als altres.  Atrevim-nos a fer de la nostra vida, igual com feu Jesús, un servei als altres.

És sempre així com avancem amb la fe. La barca enmig de la tempesta no és només un simple episodi;  és una imatge de la nostra vida i de la nostra fe. És una imatge que també il·lustra el destí de l’Església, els perills que viu i l’ajut que Jesús li dóna. La barca de l’Església pot estar amenaçada i maltractada però arribarà a bon port. Potser mig desmantellada i tot, però arribarà amb els seus passatgers. Jesús està tranquil sobre el destí del seu poble. Dorm, no intervé a la primera ràfega de vent.

Que els mariners aprenguin a espavilar-se tot sols!  Que els apòstols, pastors, missioners i cristians treballin, lluitin, sofreixin i resin! Déu els va confiar els mitjans per protegir i enfortir l’Església i conduir-la a la salvació. Necessita dones i homes per remar, rescatar, treballar, resar, creure i esperar. Dones i homes atents als perills que l’amenacen i que actuïn ràpidament, amb fe i confiança plena en Jesús. Jesús no intervé a la primera ràfega de vent. Però intervé en el seu moment, perquè és fidel.

És un camí dur, però Jesús ens encoratja a emprendre’l sense por, perquè al final d’aquest camí és ell mateix qui calmarà totes les nostres tempestes. Jesús és a la barca amb nosaltres; que això ens sigui suficient. Estiguem tranquils i confiem amb el seu ajut!

Només la confiança ens pot fer guanyadors en travesses difícils. És ella qui ens manté drets, “desperts”… com persones ressuscitades enmig d’un món de morts vius!

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 20 de juny de 2021