Corpus: Jesús reconcilia el món junt amb Déu

06/06/2021. Santíssim Cos i Sang de Crist. Cicle B | Lectures de la missa. 

Un any més, els cristians ens reunim per celebrar la Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist, i que molts coneixen com dia de Corpus, per agrair a Déu el do immens de l’Eucaristia, que és font i aliment de la nostra vida i té per objecte de manera particular agrair a Déu el do de la presència real de Jesucrist en el sagrament de l’Eucaristia, és a dir, sota les espècies consagrades del pa i el vi.

La festa ens recorda que Jesús va venir a reconciliar el món junt amb Déu, però sovint la gent ho entén al revés, és a dir, que va venir a reconciliar Déu amb la humanitat, com si Déu estigués enfadat. Tanmateix, des dels primers relats del Gènesi, Déu ens fa entendre que té un projecte vital per a la seva creació, que la creació és el fruit del seu amor.

L’Antiga Aliança és la història d’aquest amor tenaç i constant de Déu. La carta als hebreus mostra el compliment en Jesús, de l’aliança de Déu amb Israel. Jesús no va oferir la sang dels animals com a sacrifici, sinó la seva pròpia sang. La seva creu va ser l’altar on Déu i els homes romanen reunits fins l’eternitat.

La noció de sacrifici no és una negociació amb Déu. Al mont Sinaí, la iniciativa del do de la llei prové de Déu i no implica cap manipulació per part de l’home. L’aspersió de la sang damunt del poble significa únicament l’adhesió a l’Aliança i el compromís del poble de complir i viure amb fidelitat als manaments de Déu. És un pacte entre germans de sang. La mort de Jesús a què es refereix l’Evangeli no és una venjança, és l’aspiració, per amor del Pare, del seu Fill que ens ha donat.

No és la mort. Déu no vol la mort de ningú. És simplement el Fill que torna al Pare, un fet que va molt més enllà dels nostres límits, de la nostra capacitat de comprensió.  Déu el podem anomenar bíblicament Pare, nomenar-lo Tot Poderós però el que Déu vol realment és Combregar amb Nosaltres; perquè Déu ens va crear a imatge seva i per això en tota la creació, som els més propers a Ell, ja que ens va conferir intel·ligència per poder discernir entre el bé i el mal i som els únics que tenim capacitat per estimar i perdonar. El sacrifici eucarístic és doncs el sacrifici de la Nova Aliança, el sacrifici de l’amor i el perdó.

Fer entrar Déu a nosaltres a través del pa i el vi de l’Eucaristia és el camí cap a la redempció. El que passa entre nosaltres i Déu en aquell moment és de la màxima intimitat, el mateix que succeirà després: és a dir, l’impacte que tindrà aquesta “comunió” amb Déu en la transformació de les nostres vides.

Els cristians no professem la mort, la nostra religió no és la religió de la mort, sinó la religió de la superació, la religió de la creença en la resurrecció i la vida eterna, la qual cosa significa que la nostra vida és molt més gran del que sembla, va molt més enllà dels nostres límits. Déu sempre busca obrir un camí de vida perquè el seu amor és tenaç i constant.

Cal deixar-nos atraure per la dinàmica de l’amor.  Cal que dediquem molt de temps a descobrir qui és Déu, pregant, llegint i meditant la Paraula i deixant-nos estimar per Ell. Hem de descobrir l’alegria de sentir-nos ben a prop d’Ell. És a través del que som, del nostre comportament cristià que sigui exemple pels altres i de com estimem i sabem perdonar que hem d’anar cap a Déu.

¿Volem que Déu estigui amb nosaltres en el nostre quotidià, en el nostre dia a dia?

¿Acceptem que Ell arribi als nostres punts més vulnerables?

Així doncs, prenguem consciència del que se’ns ha donat des que Jesús va dir: aquest és el meu Cos donat per vosaltres, aquesta és la meva Sang vessada per vosaltres.  A partir d’avui prenguem el gest d’acollir Déu en el pa de la comunió, sent conscients de ser transformats pel Déu Trinitari.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 6 de juny de 2021