Déu és de tots, no només dels que se’n senten dignes

30/05/2021. Santíssima Trinitat. Cicle B | Lectures de la missa.

Avui diumenge, celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat, el gran misteri de Déu. L’Antic Testament, a través de les civilitzacions politeistes, ens revela un sol Déu únic que està tant allà dalt com aquí a baix a la terra i que no n’hi ha cap més d’altre; hem sentit en la primera lectura del Deuteronomi:

“Reconeix, doncs, avui, que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor”

No és un Déu eteri, allunyat o aïllat en un espai còsmic, si no un Déu que actua i que es fa proper als humans,

El profeta Amos ens diu també: “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l’univers,  serà amb vosaltres, tal com ara preteneu.”

Primer es presenta a un sol poble i després a totes les nacions.

Al nucli de la fe cristiana, en un Déu trinitari, hi ha una afirmació essencial. Déu és Amor i només Amor. Els cristians creiem que en el misteri últim de la realitat, donant sentit i consistència a tot, no hi ha res més que Amor. Jesús no va escriure cap tractat sobre Déu. En cap moment el trobem exposant als camperols de Galilea una doctrina sobre ell. Per a Jesús, Déu no és un concepte, una bella teoria, una definició sublim. Déu és el millor amic de l’ésser humà.

És un fet comprovat, que la gent que escoltava Jesús parlar de Déu i el veia actuar en nom seu, experimentava Déu com una Bona Notícia. El que Jesús diu de Déu els resulta una cosa nova i bona. L’experiència que comunica i encomana els sembla la millor notícia que poden escoltar de Déu.  ¿Per què?  Potser el primer que capten és que Déu és de tots, no només dels que se senten dignes per presentar-se davant seu en el temple. Déu no està lligat a un lloc sagrat. No pertany a una religió. No és propietat dels pietosos que peregrinen a Jerusalem. Segons Jesús, “Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents”. Déu no exclou ni discrimina ningú. Jesús convida tothom a confiar en ell dient-els-hi: “Quan pregueu digueu: Pare!”.

Amb Jesús van descobrint que Déu no és només dels que s’acosten a ell carregats de mèrits. Abans que a ells, escolta els que li demanen compassió perquè se senten pecadors sense remei. Segons Jesús, Déu va sempre buscant els que viuen perduts. Per això se sent tan amic de pecadors. Per això els diu que ell “ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”.

A la tomba, segons l’apòstol Mateu l’àngel va dir a les dones:

“Aneu de seguida a dir als seus deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu. Aquest és el missatge que us havia de donar”

Les dones corregueren per transmetre el missatge als deixebles i als apòstols, i aquest partiren cap a Galilea, tot caminant cap a la muntanya, que en llenguatge de la Bíblia, muntanya simbolitza sempre el lloc de trobada amb Déu. Així doncs, els apòstols van fer una acció de fe en Déu, perquè tot i que sabien que Jesús havia mort i havia estat enterrat, cregueren el missatge que els donaren aquelles dones i quan amb gran sorpresa veieren Crist es prosternaren, amb aquest gest d’inclinació profunda, que manifesta, no únicament la veneració de Déu, si no que manifesta també l’acceptació de Déu en nosaltres. És un gest físic que es correspon amb la fe interior de cada persona.

Crist, aleshores els hi confia una missió molt important, una missió en la que el principal protagonista n’és la Santíssima Trinitat: ”Aneu i bategeu en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.  Així doncs els apòstols i els deixebles aprenen per mitjà del Esperit Sant, qui és el Pare i aprenen també qui és la Santíssima Trinitat formada per el Pare, el Fill i l’Esperit Sant

Cal remarcar no obstant, que alguns tenien dubtes. Mateu no ens precisa els motius però podíem pensar que acceptar Crist com el Ressuscitat, no deuria ser massa evident per alguns dels apòstols.

No obstant, això pot ser reconfortant per nosaltres, ja que ens podem prosternar davant Déu tot i tenint alguns dubtes. Podem creure en Déu amb tot el nostre cor i qüestionar-nos algunes coses.

L’apòstol Joan ens diu en el seu evangeliQuan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: Allò que us anunciarà, ho rep de mi.”

I a partir d’aquesta revelació, les cristianes i els cristians continuem la missió d’anunciar Crist, mort i ressuscitat, i la d’anar per tots els camins de les nostres vides, proclamant que Déu és Amor.

Ser cristià en el segle XXI vol dir, sobretot, haver fet una opció de fe personal, conscient, que es desplega en un estil de vida fratern i que busca la força en la pregària personal i comunitària i la celebració dels sagraments. Un estil de vida que mira sempre cap a Jesús: un Jesús que prega, que es posa al costat dels malalts i febles, que és pacífic i pacificador, que defensa sempre la persona humana, que confia  totalment en el seu Pare del cel.

I ara, després de tot el que hem sentit,  podria preguntar-vos.

¿Enteneu aquest misteri de la Santíssima Trinitat?

Jo no en sóc capaç… I davant d’aquest gran misteri em prosterno.

En certa ocasió, un missioner que predicava entre els esquimals, explicava la Santíssima Trinitat d’aquesta manera:  Deia: “La Trinitat és com l’aigua, la neu i el gel. Aquests elements son sempre H2O amb propietats diferents” És una bonica explicació que ens pot ajudar en la prosternació.

Així dons, vosaltres i jo mateix, deixem que l’Esperit Sant s’apropi a nosaltres i d’aquesta manera ens pugui revelar encara més, qui és Déu

El lloc de trobada amb Déu està al final d’un llarg recorregut cap a la muntanya (recordeu que en llenguatge de la Bíblia, muntanya simbolitza sempre el lloc de trobada amb Déu). En el decurs de la nostra vida, per molt dur o difícil que ens resulti, procurem seguir les petjades dels apòstols, que van veure la llum de l’Esperit, el foc de l’amistat de Crist i la claror del amor de Déu.

I recordeu que no hi ha cap necessitat de fer recerca en el misteri de la Trinitat perquè les nostres pregàries siguin escoltades.

Que així sigui,

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 30 de maig de 2021