Pentecosta: l’impuls per construir Església i sortir a l’encontre dels pobles

23/05/2021. Pentecosta. Cicle B | Lectures de la missa. 

Originàriament la Pentecosta era la festa de les collites i era un temps de molta alegria per als agricultors. Era la oportunitat per agrair a Déu aquell do de la natura que era aliment i supervivència per el poble. Després de l’exili, la Pentecosta es va convertir en la festa de la recepció dels deu manaments per part Moisès. Però va ser després de la resurrecció de Jesús que la Pentecosta va esdevenir la gran festa del do de l’Esperit Sant als apòstols, als cristians i a tota l’Església. En aquesta Pentecosta, Déu va esculpir els seus manaments al cor de cadascun de nosaltres.

Jesús diu que l’Esperit Sant reprèn el que li ve d’ell mateix, és a dir Jesús, per fer-nos-ho saber, així és com ho hem sentit en l’Evangeli d’avui: « Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l’Esperit de la veritat que prové del Pare donarà testimoni de mi.» Jesús anuncia als seus deixebles que enviarà un Defensor al que anomena Esperit veritable. És l’Esperit qui donarà testimoni després de Pentecosta, tal com també hem sentit en la primera lectura dels Fets dels Apòstols.

Aleshores, els deixebles es van sentir profusament plens de l’Esperit. Els jueus de totes les nacions els sentien parlar en la seva pròpia llengua, és a dir, que aquella església naixent havia esdevingut una església universal, una església immersa en la diversitat de llengües i nacions, de gràcies i carismes. Aquell dia l’Església es va sentir abrusada per un foc interior, una sensació indescriptible i exultant. Els Apòstols van reunir les primeres comunitats cristianes i les van guiar, enviant-les  de missioneres a proclamar arreu de la Terra la llum de Crist Ressuscitat.

L’Església és i ha de ser sempre, missionera, per això a Pentecosta es parla del foc que abrusa els nostres cors. És el foc de l’Esperit que ens permet beneficiar-nos del vent de Déu que ens guia.  És l’alè de Déu que atia el foc dels nostres cors, que ens confereix la força i l’audàcia per poder donar testimoni de la nostra fe viscuda a l’Església. Això és el que celebrem avui, perquè Pentecosta no és simplement el recordatori de la primera Pentecosta en la que va sorgir l’Església naixent: és la seva continuïtat, és el do de l’Esperit que s’uneix a nosaltres i treballa en nosaltres constantment. Aquest Esperit és la vitalitat dels inicis i de tots els “tornar a començar de nou”.

A la Pentecosta, els deixebles van sentir l’impuls necessari per fer, per construir Església i sortir a l’encontre de tots els pobles, per tal de complir amb la crida i la missió rebuda de Jesús. Tinguem nosaltres també aquest esperit missioner de renaixement, solidaritat i confiança. L’Esperit ens ajuda a pregar i ens enriqueix amb dons que ens ajuden a fer créixer l’Església.

Sapiguem triar les paraules, les accions i els exemples que parlin el llenguatge actual  de l’època en que vivim, 2000 anys després del naixement de la nostra Església, perquè tothom pugui entendre, conèixer i estimar Déu. Tenim la responsabilitat de respondre als reptes actuals dels nostres temps, de fer quelcom de nou, de donar testimoni de l’Evangeli amb les paraules d’avui i sabem que no sempre és fàcil.

És amb l’ajut de l’Esperit i amb el que Déu ha dipositat en cadascuna i cadascú de nosaltres que podrem assolir aquest repte.

Cada dia, estem cridats a acollir l’Esperit perquè entri als nostres cors amb el foc del seu amor. L’Església viu una Pentecosta eterna. Dèbil, fràgil, moribunda alguna vegada, però no obstant això segueix estant plena de vida. L’Església ha de ser el fruit de l’Amor de Déu per a la humanitat i seguir els passos de Jesús que era fràgil en la seva condició humana. Era fràgil perquè estimava i estimar ens fa vulnerables.  Podem estimar amb la força que ens proporciona l’Esperit per guiar-nos pel camí de la vida que ens permetrà començar sempre de nou i anar sempre més enllà per superar la por, com els apòstols. La por d’anar a l’encontre dels altres, del que diran o pensaran; Jesús ens demana que no visquem pensant únicament en nosaltres mateixos, sinó pensant en els altres.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 23 de maig de 2021