El missatge de Jesús no està reservat a una única comunitat

09/05/2021. Sisè diumenge de Pasqua. Cicle B | Lectures de la missa. 

El Senyor ens diu: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat.» Sabem com Jesús va insistir en això i ho va convertir en un manament. A la vigília de la seva mort, un cop més, ho va compartir amb els seus deixebles. No hi ha paraules més conegudes que aquestes. Pregunteu a qualsevol quin és el manament més gran i us diran «Estimeu el vostre proïsme». Ser cristià no es resumeix només en estimar-nos, però per a nosaltres no hi ha paraules més conegudes que aquestes. Volem estimar a tothom, volem complir el manament del Senyor, però sovint sorgeixen malentesos amb l’un o l’altre i això ens situa en posicions difícils.

El problema sol ser que intentem estimar tothom quan en realitat no estimem ningú. Estimar el proïsme és estimar la persona que la vida ens ha fet propera, és estimar-la com Jesús va estimar. Sovint estem lluny del model que Jesús ens va deixar, però intentem ser com ell. Viure en l’amor del Senyor els uns amb els altres comença per reconèixer l’amor de Déu envers nosaltres, perquè Déu ens estima infinitament. És a través d’aquesta experiència de ser estimats que podrem estimar el nostre proïsme segons l’amor de Déu i així sabrem reconèixer en cada persona aquest amor de Déu. Cada dia, si sabem observar el nostre entorn, d’una manera o d’una altra trobarem l’amor de Déu. Sempre que estimem, experimentem que estem estimant Déu; perquè Déu el veiem en la cara d’aquella o d’aquell que estem estimant.

En la primera lectura de les Fets dels Apòstols, que hem escoltat fa pocs instants, Pere, ple de la força de l’Esperit Sant digué:  «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui». Així doncs, Pere començà a predicar i a testimoniar el missatge de Jesús mort i ressuscitat, ja que ser cristià també és donar testimoni de la resurrecció de Jesús. Pere es troba amb  Corneli, el centurió de l’exèrcit romà que va veure en Jesús un home ple d’amor, va veure el Fill de Déu.

Corneli, l’estranger, rep el baptisme i es converteix en deixeble de Jesús. La Paraula de Jesús, el seu missatge d’amor, va dirigit a tothom, no està reservat a una única comunitat, perquè l’Esperit de Déu no es dona només als jueus, sinó a totes aquelles i aquells que vulguin seguir el missatge de la Bona Nova, i que vulguin compartir l’amor de Déu amb els altres. Jesús coneixia l’amor, l’amor veritable, l’amor de compartir, l’amor infinit fins la mort, i en Ell, la mort en Creu. En nom d’aquest amor, va iniciar un diàleg íntim en l’Esperit i amb el Pare i ens convida a unir-nos-hi per tal que la nostra vida sigui fructífera donant bon fruit.

Perquè una família es construeixi en l’amor cal que els seus membres es coneguin i visquin junts. En una comunitat cristiana passa exactament el mateix; es podrà construir més fàcilment en l’amor de Déu i ser testimonis per a tot el món vivint en una relació que faci possible el coneixement dels uns amb els altres.

És llegint els Evangelis com aprenem de quina manera Jesús ha arribat a entrar en contacte amb totes les dones i els homes. Va somriure als nens, va estimar el jove ric, va mostrar compassió pels pecadors penedits, va plorar pel seu amic Llàtzer quan era mort, i encara, penjat de l’arbre de la creu, va perdonar els seus perseguidors… En totes aquestes actituds de Jesús es manifesta el gran i incondicional amor de Déu per tothom, per tots nosaltres.

Després d’haver escoltat amb atenció les lectures d’aquest 6è diumenge de Pasqua, podríem preguntar-nos:

-Estimem els altres amb el mateix amor incondicional com Déu Pare Trinitari ens estima?

-Com a cristians, ens prenem prou seriosament el compromís d’estimar-nos els uns als altres, tal com Déu ens mana i de la mateixa manera com Ell ens estima?

-Quin és i com és l’espai que deixem per l’amor del nostre proïsme en la nostra societat, en els nostres projectes de vida?

És molt possible que ens costi trobar-lo perquè creiem que construïm el nostre benestar, però en definitiva, massa sovint ens emmurallem, ens tanquem en la individualitat.

Estimar l’altre no és reconèixer-nos en ell, és reconèixer la seva especificitat, és reconèixer el lloc que té en el cor de Déu.

Germanes i germans, en les nostres pròpies vides deixem-hi un gran espai, un enorme espai, per deixar-hi germinar la vida que Déu diposita en nosaltres i que un dia ens permetrà romandre al seu costat per sempre més.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 9 de maig de 2021