No es tracta només de quant de temps podem dedicar a Déu

02/05/2021. Cinquè diumenge de Pasqua. Cicle B | Lectures de la missa. 

Diumenge passat, Jesús es va presentar a nosaltres com el Bon Pastor, el Bon Pastor que condueix les seves ovelles cap el Pare. Avui tornem al vespre dijous sant, a l’últim sopar, la Cena del Senyor. Jesús dona les seves recomanacions als deixebles. Aquest discurs de comiat és una Paraula que Jesús, encara viu, adreça als deixebles de la primera hora i als d’avui també. La vinya utilitzada en el seu relat expressa la relació, de vegades tumultuosa, entre Déu i el seu poble.

Per produir bons fruits, la vinya necessita una gran atenció per part del viticultor i un manteniment permanent durant tot l’any. Quan comprem raïm i el portem a casa, trobem que al cap d’uns dies les sarments s’assequen i es tornen fràgils. Això és el que ens descriu l’Evangeli de Joan. Perquè les sarments visquin, han de romandre adherides al cep. Jesús ens convida a entrar, junt amb ell, en una Aliança definitiva amb Déu, aquell que té cura de la seva vinya. Ens convida així a deixar-nos podar, esporgar i purificar.Jesús va dir: «Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi». Vàries vegades la paraula, estigueu, apareix en aquest breu passatge evangèlic. Ens podem qüestionar sobre l’espai que deixem a qui s’ofereix quedar-se a casa nostra, amb nosaltres, i nosaltres a casa d’ell. No es tracta només de quant de temps podem dedicar a Déu. Es tracta de compartir les seves inquietuds, els seus desitjos de veure a tots els humans viure en pau i autèntica fraternitat. Estar té a veure amb compartir, estar amb, rebre d’un altre. Quedar-se amb algú també suggereix que hagi de renunciar al seu egoisme, acceptar la diferència.

Constantment hem de començar de nou, tornar a aprendre a estar amb l’altre, i oferir-li hospitalitat perquè ell també estigui amb nosaltres. Jesús no s’identifica amb el viticultor, sinó amb la vinya de la que en té cura el seu Pare. Jesús es posiciona al costat del poble de Déu. Jesús roman en nosaltres si som empeltats a ell, si ens quedem en ell. Per romandre en Jesús, hem d’estimar com ell. L’extracte de la primera carta de Sant Joan ens diu que és per la nostra fidelitat als seus manaments que romanem en Déu i Déu en nosaltres. Els seus manaments es resumeixen en un de sol: estimar-nos els uns als altres tal com ens ha manat. Seguim posant límits a l’amor que podríem donar perquè hem estat ferits, humiliats. Perquè volem que es faci justícia humana. Perquè tenim por. Hi ha moltes raons per limitar el nostre amor. Déu no condemna mai, no rebutja ningú i no nega cap perdó. L’amor incondicional de Jesús; dona vida i produeix fruits en abundància. L’amor de Jesús és un amor que sovint ens manca. Fer de deixeble de Jesús és difícil, però les recompenses són grans i els fruits molt abundants.

La primera lectura ens ho ha recordat: hem d’estimar, però no amb paraules i discursos, sinó amb fets, en veritat, amb confiança. En aquest extracte del llibre dels Fets dels Apòstols, veiem que sant Pau es va integrar a la comunitat de Jerusalem després de la seva conversió. No és fàcil canviar l’opinió de les persones sobre nosaltres mateixos, canviar la nostra opinió sobre els altres. Per a sant Pau, va caldre Bernabé per presentar-lo als apòstols. Pau va fer fructificar la vinya en abundància. Per donar bons fruits, també hem de deixar que el viticultor ens esporgui, és a dir, que ens purifiqui, que ens talli les parts de nosaltres mateixos que s’estan assecant. Quan les nostres vides semblen branques seques, que ja no deixen passar la saba, el millor que podem fer és cremar-les el més ràpidament possible. De fet, Jesús va parlar dels que es separen de la vinya (Déu i la comunitat cristiana) i que seran llançats al foc.

¿Hem de tenir por de no donar el fruit que Jesús demana, de quedar-nos curts?

Atrevim-nos a creure que l’amor és més fort que la mort. Atrevim-nos a creure que aquest foc no és un foc destructor, sinó al contrari un foc que nodreix l’amor. La bona nova és primer de tot que Déu ens estima. Som estimats per Déu i per aquest fet ens convida a estimar com ell. És en aquest context que Jesús utilitza la paràbola de la vinya.

Deixem-nos alleugerir per Déu. Aprenem el perdó en totes les seves formes. Acceptar acollir, primer en nosaltres mateixos i després per l’altre, aquest increïble amor que Déu dona.

Que així sigui,

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 2 de maig de 2021