Formem comunitats vives, amb bons pastors

25/04/2021. Quart diumenge de Pasqua. Cicle B | Lectures de la missa. 

Jo sóc el bon pastor, jo sóc el veritable pastor, perquè jo conec les meves ovelles i les meves ovelles em coneixen a mi. El tema del bon pastor s’utilitza sovint a l’Antic Testament per designar déus i reis pagans. La Bíblia està molt lligada a la imatge del pastor. Potser tenim una mica de dificultat per entendre aquesta imatge, és a dir, el bon pastor sap que les ovelles són fràgils i no tenen defensa.

El bon pastor està disposat a donar la vida per les seves ovelles, tal com ens diu l’Evangeli d’avui. Quan el pastor és mercenari, és a dir contractat i assalariat, acostuma a fer bé la seva feina guardant el ramat, però quan sorgeix un perill gran, fuig. Aquesta és la diferència entre un pastor contractat i el bon pastor. El bon pastor és una imatge del Déu de l’amor. És amor absolut, amor total, un amor incondicional que Déu ens té. Déu sempre busca les seves ovelles perdudes, perquè Ell és Amor. Així és com es presenta a nosaltres el bon pastor; Jesús, que és tot Amor i es deixa reconèixer en les nostres relacions.

Si observem el món que ens envolta, hi trobem les soledats, som testimonis de guerres injustes i de les seves tràgiques conseqüències. Tot això pot ser desmoralitzador. Avui estem convidats a pregar perquè Déu es enviï portadors del missatge de l’Evangeli. Les vocacions són escasses i això també pot ser desencoratjador. Malgrat tot, hem de confiar en Déu, perquè Jesús és el bon pastor que vetlla per tos nosaltres. Actua, és ell qui guareix, tal com va declarar l’apòstol Pere davant l’alt consell d’Israel. Si Jesús no hi fos, tots tindríem motius per desesperar-nos. Però Déu és aquí amb nosaltres, com a font de tota la nostra esperança. La paraula del bon pastor és com l’aigua viva. Jesús torna a donar sentit a les nostres vides convidant-nos a veure la seva resurrecció que anuncia la nostra resurrecció.

Jesús dona vida eterna a aquelles i aquells que escolten la seva veu, que el segueixen, que responen a la seva crida. Tots som fills de Déu, com subratlla Sant Joan. Jesús és aquí i dona vida. Només cal que l’hi obrim els nostres cors. Ell hi dipositarà la seva gràcia, perquè roman aquí, com davant la porta, per obrir-nos a la veritable vida.

Jesús ens demana que estimem com Ell va estimar i això implica fer germinar la bona llavor que ens obre a la vida eterna. Formem doncs comunitats vives. Demanem a Déu que ens enviï els bons pastors que necessita la seva Església. És important que siguem oberts i puguem escoltar la crida que Déu fa a la nostra comunitat.

Aprenguem doncs a sentir la seva crida a la nostra comunitat i a acollir-la en nosaltres mateixos i els que ens envolten. Oblidem les nostres necessitats immediates per obrir-nos al que Déu fa al nostre voltant. Jesús continua sent el bon pastor, el veritable pastor. I encara que avui tinguem menys sacerdots i menys joves, Jesús demana generosos deixebles que escoltin la seva veu i el segueixin.

Depèn de totes i tots nosaltres pregar perquè en els nostres respectius entorns, la crida incessant de Déu sigui escoltada i trobi cors preparats per rebre-la i seguir-lo. Si la pastoral de les vocacions consistís a contactar amb el màxim nombre de joves i engrescar-los amb tots els mitjans, ja no estaríem a l’Església de Jesús, sinó en un partit populista. Pastors o mercenaris: què necessita el nostre món?

Així doncs, depèn de nosaltres assegurar la presència de Jesús ressuscitat deixant-li la nostra veu per dir, a totes les ovelles de tots els corrals, que són úniques i que són estimades per un igual i incondicionalment. Per tant, no es tracta de ser tots iguals, com les ovelles, uniformes i submises. No estem cridats a la uniformitat, sinó a la unitat.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 25 d’abril de 2021