La veritable religió dona un sentit sagrat a les petites coses

18/04/2021. Tercer diumenge de Pasqua. Cicle B | Lectures de la missa. 

El passatge de l’Evangeli de Sant Lluc, que hem acabat de sentir, segueix el relat dels deixebles d’Emmaús, ben conegut per molts. En aquesta aparició de Jesús als onze apòstols, el vespre de Pasqua, les qüestions que sorgeixen es refereixen a la identitat de qui es troba davant d’ells i de la forma de la seva presència.  De fet, l’Evangeli ens diu que primer van creure que es tractava d’un esperit. És tan inimaginable que el que van veure crucificat i enterrat pogués estar viu, que no poden acceptar la realitat mateixa de la seva aparició. Imaginen que és un fantasma, com al llac, quan Jesús va anar cap a ells mentre caminava per damunt de les aigües.

Però aquell que està allà, al davant d’ells, no és una imatge una mica estranya de Jesús de Natzaret, sinó el mateix Jesús. No, no era un fantasma ja que menja el mateix que mengem nosaltres. Això és el que suggereix el text. L’important és que el Ressuscitat estigui viu per als que hi eren presents, encara que no sabessin què caracteritza la seva nova naturalesa. El poden veure i tocar, però no n’hi ha prou per convèncer-los; encara no s’atrevien a creure-ho. La resurrecció s’escapa de la mentalitat humana i del sentit comú. Estem tan acostumats a dir que Jesús ha ressuscitat que ens ha esdevingut gaire bé habitual; ¿però realment ho hem interioritzat?  També nosaltres hem d’entrar en aquesta alegria i aquesta por dels deixebles que descobreixen Jesús ressuscitat, una realitat inimaginable. A l’Evangeli, molta gent va veure els miracles de Jesús, i tot i així alguns no hi van creure.

La fe no és produïda i mantinguda per miracles, sinó per descobrir-los i conèixer-ne el significat. Els apòstols ho entenen quan Jesús els explica que la seva resurrecció és el compliment de les Escriptures, de la Llei i dels profetes, d’allò que ell mateix havia anunciat. Entenen que qui està davant d’ells és realment el Salvador. Igual com va obrir el cor dels deixebles, camí d’Emmaús, ara, aquí, obre les seves ments perquè amb l’Esperit Sant entenguin les Escriptures, és a dir la fe.

Nosaltres també vivim la trobada amb Jesús ressuscitat. Tot i que no el veiem amb els nostres propis ulls, tot i que no el toquem amb les mans, veiem els fruits de la seva vida a través del testimoni de l’Església i de la vida dels qui són els seus deixebles avui. És la recepció de l’Esperit Sant qui obre la nostra intel·ligència al significat de les Escriptures i a la fe. El reconeixement de Jesús ressuscitat ens condueix immediatament a la nostra missió. Depèn de nosaltres donar a conèixer la resurrecció. Depèn de nosaltres crear un món on tothom pugui viure dret i orgullós davant els altres i davant Déu. Cadascun de nosaltres som una criatura de Déu, filla o fill de Déu, imatge de Déu.

La resurrecció de Jesús apareix com un esdeveniment inesperat i aclaparador que està molt més enllà de la comprensió dels deixebles. És difícil de creure, desperta incredulitat, igual com la reacció de Thomas en el relat de diumenge passat, que ens en va donar un exemple. L’evangeli de la resurrecció desperta en nosaltres esperança i alegria, però, igual com els deixebles no ens atrevim a creure-ho realment. També hem de creure que, ja que Jesús ha ressuscitat, també els morts ressuscitaran. Allò que hem de creure és senzill, però no ho podem entendre amb la nostra intel·ligència humana.

L’episodi dels deixebles d’Emmaús és la nostra pròpia història. Som nosaltres els que caminem el capvespre, som els que passem per moments difícils, som els que experimentem fracassos, malalties, dolor i, de vegades, la mort d’un ésser estimat. Avui Jesús també camina amb nosaltres, però no el veiem. En la nostra vida cristiana, hem de garantir que Crist, ressuscitat el tercer dia, també ressusciti en la nostra vida, en la nostra fe, en la nostra manera de viure la nostra religió.

No hi ha exclusivitat en la salvació de Déu. La veritable religió no es mesura ni per l’esplendor de les esglésies ni per les estructures de les nostres institucions. La veritable religió es mesura en la capacitat de donar un sentit sagrat a les petites coses mundanes de la vida. És descobrir la presència de Déu en tot, és entendre les Escriptures, el seu missatge.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 18 d’abril de 2021