Hi ha milers de signes de resurrecció cada dia

04/04/2021. Diumenge de Pasqua. Resurrecció del Senyor. Cicle B | Lectures de la missa. 

A diferència dels evangelis sinòptics de Pasqua que comencen a l’alba, la història de Joan comença en la foscor, en l’absència de llum. Jesús va morir crucificat i va ressuscitar. Veiem Maria, Pere i un deixeble no anomenat abans, descobrint que la tomba de Jesús està buida. És el signe visible que Jesús ha vençut la mort i que ha començat una nova creació, i som testimonis d’aquest moment. Joan ens presenta el cor de l’Evangeli.

Maria Magdalena havia anat al sepulcre per rentar el cadàver, per plorar i untar-lo amb l’ungüent que ella mateixa havia preparat. La religió dels jueus prohibia qualsevol interferència en els enterraments i amb els cadàvers. Visitant el sepulcre, Magdalena i també els deixebles, de ben segur van exposar-se, a la denúncia per incomplir la llei; però el seu amor és molt gran. Quedava per veure si podria enretirar la pedra i entrar a la tomba. Quan s’adona que la pedra ja havia estat retirada, immediatament suposa que algú ho ha fet per robar el cos de Jesús. Però Joan no ens diu si ella hi va entrar o si simplement va mirar dintre.

¿Sabia realment que el cos de Jesús no hi era?

Tot i així, anà corrent a dir a Pere allò que ella suposava que havia passat. Tinguem en compte però, que Pere, tot i que va negar Jesús, no va abandonar els deixebles i ells tampoc van abandonar Pere; perquè ell és sincer en el seu penediment.

Pere i un altre deixeble anaren corrent cap el sepulcre. Alguns deixebles són ràpids i útils per a aquells que són lents; d’altres són atrevits i útils per animar els que tenen por; diversitat de dons o qualitats, però tots en un sol esperit. El deixeble sense nom i potser també el més jove, arribà el primer i esperà Pere perquè era el cap i així permetre-li que sigui el primer en entrar. A l’interior, Pere descobreix que la tomba està buida. A diferència de Llàtzer que feia quatre dies que era mort, i que va sortir de la tomba obstaculitzat per les benes d’amortallar, els llençols de Jesús encara eren a la tomba. Els detalls són fascinants. Joan descriu la ubicació dels llençols, i assenyala també que el mocador que havia cobert el cap de Jesús estava plegat i col·locat en una altra indret de la tomba. Joan ens diu que l’altre deixeble va veure i va creure. Els apòstols comencen a comprendre el veritable significat de les Escriptures després de la resurrecció, especialment després d’haver rebut l’Esperit Sant.

El sepulcre buit i els altres fets eren perceptibles pels sentits; però la resurrecció, tot i que té efectes que poden ser provats per l’experiència, requereix fe si es vol acceptar. Comença un nou misteri, una nova història. No van haver-hi testimonis de la resurrecció a primera hora del matí de Pasqua, només uns deixebles que van trobar la tomba buida. En realitat és un fet  que pot trastocar algú, desconcertar totalment i deixar estupefacte. Aquesta és una experiència que canvia la vida. Perquè és una experiència de fe i no un descobriment intel·lectual, una demostració, una evidència immediata. La nostra fe és com l’amor. A tots els que busquen proves de la resurrecció, se’ls demana que canviïn la seva manera de veure les coses. 

A tots els que vulguin creure, se’ls demana que parteixin de la realitat visible de l’existència per accedir a la realitat invisible a través dels signes i el testimoni dels apòstols. Hi ha milers de signes de resurrecció cada dia a la nostra vida i en la vida dels que trobem. Jesús és viu i és en ell que vivim. No hi ha proves: hi ha evidència.

Jesús ens fa la mateixa pregunta que als deixebles en aquest matí de Pasqua.

¿El seu cos ressuscitat és un cos viu entre nosaltres?

Cadascun de nosaltres pot ser una tomba de fe morta, o l’alegria i la pau de Jesús ressuscitat. Ell és amb nosaltres.

¿Cerquem Déu realment?
¿L’hem conegut?
¿L’hem reconegut?
¿Si creiem que Jesús ha ressuscitat, a què esperem per estimar-nos?
¿Si ha ressuscitat, a què esperem per cridar-lo?

Acceptem que el missatge de l’Evangeli envaeixi la nostra vida, ja que l’Evangeli és la mobilització general.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 4 d’abril de 2021