Portar avui els rams i les palmes significa ser de Jesús, ser cristià

28/03/2021. Diumenge de Rams en la Passió del Senyor. Cicle B | Lectures de la missa. 

Avui, recordem encara amb tristor les esglésies tancades per la pandèmia durant la setmana santa de l’any passat. Alguns recordareu també la missa que el Papa Francesc va celebrar a la basílica vaticana, per primera vegada, buida, sense fidels. En la seva homilia va recordar qui eren els “veritables herois” aquells dies. «No eren els que tenen fama, diners i èxit, sinó els que es donaven a si mateixos per servir els altres».  Ha passat un any, tota la humanitat segueix angoixada i segueix vigent el missatge que el Papa va dir aquell mateix dia:  «El drama que estem vivint ens obliga a prendre’ns seriosament el que compta, a no perdre’ns en coses insignificants, a redescobrir que la vida no serveix si no se serveix».

La pandèmia no s’ha acabat, hi ha persones hospitalitzades, persones amb símptomes greus a les UCI i també moltes defuncions. Tot el que el Papa va dir, segueix vigent encara, i per això mateix totes i tots nosaltres hem de continuar endavant amb l’esperit de servei als altres que el Papa demana.

Avui ens retroben en aquesta església de Santa Maria de Llerona, que l’any passat va romandre tancada per la pandèmia, portant a les nostres mans els rams i les palmes, com ho havíem fet anys enrere. Hem portat els rams i les palmes perquè ens siguin beneïts en recordança d’aquells rams i palmes que encatifaven els carrers de Jerusalem quan Jesús va entrar com a rei damunt d’un pollí. Portem els rams i les palmes a les mans perquè també nosaltres, com els infants i grans de Jerusalem, volem aclamar Jesús com a Rei i Senyor, i amb moltíssima il·lusió, donat que l’any passat no va ser possible fer-ho.

Portar avui els rams i les palmes significa ser de Jesús, ser cristià; significa voler ser cada dia més de Jesús, voler ser cada dia més cristià. Jesús ens coneix a tots i cada un de nosaltres. Ell coneix el nostre nom i sap què hi ha en el nostre cor. Per això jo us convido una vegada més a aclamar Jesús, de tot cor. La nostra veu, si surt del nostre cor, arribarà al cor de Jesús. Perquè ell és viu ara i aquí enmig nostre. Ell és viu i ens escolta. Ell és viu i ens coneix.

Seguint el que hem escoltat avui en les lectures. En aquell temps, en aquella entrada a Jerusalem, el Diumenge de Rams, es va respirar un clima d’alegria. Jesús despertà en el cor moltes esperances, sobretot en la gent senzilla, humil, pobre, oblidada, aquella que no compta als ulls del món. Jesús ha sabut comprendre les misèries humanes, ha mostrat el rostre de misericòrdia de Déu i s’ha inclinat per guarir el cos i l’ànima.

Aquest és Jesús. Aquest és el seu cor atent a tots nosaltres. L’amor de Jesús és gran i així entra a Jerusalem, el Diumenge de Rams amb el que tota l’Església iniciem la Setmana Santa. Entra amb aquest amor i ens mira a tots nosaltres. És una bonica escena plena de llum –la llum de l’amor de Jesús, del seu cor– d’alegria i de festa.

Però, ¿per què Jesús entra a Jerusalem aquell Diumenge de Rams? O, potser millor ¿com entra Jesús a Jerusalem? La multitud l’aclama com a rei. I ell no s’hi oposa, no la fa callar. Però ¿quin tipus de rei és Jesús? Mirem-ho: va a dalt d’un pollí, no té una cort que el segueixi, no està rodejat d’un exèrcit, símbol de força. Aquells qui l’acullen són gent humil, senzilla, que té el sentit de veure en Jesús quelcom més: té aquest sentit de la fe, que diu: aquest és el Salvador.

I Jesús entra a Jerusalem per ser assotat, insultat i ultratjat, per rebre una corona d’espines, una canya i un mantell de porpra; entra per pujar al Calvari carregat amb una creu. I aquí és quan apareix la paraula Creu; Jesús entra a Jerusalem per morir clavat en Creu.

Però, ¿perquè la Creu? Perquè Jesús pren damunt seu el mal, el pecat del món, també el nostre, el de tots els humans, i el neteja, el neteja amb la seva sang, amb la misericòrdia en l’amor de Déu.

Mirem al nostre entorn. ¡Quantes ferides infligeix el mal a la humanitat! Guerres, violències, conflictes econòmics que generalment colpegen als més pobres, l’avarícia, la set de diner, la set de poder, les injustícies.

I Jesús clavat en Creu suporta el pes de tant de mal, però amb la força de l’amor de Déu el venç amb la resurrecció.

Aquest és el bé que ens aporta a tots des del tron de la Creu. La Creu de Crist, abraçada amb amor mai ens condueix cap a la tristor, ans al contrari ens encamina a viure l’alegria de ser salvats, perdonats els nostres pecats i conduits a la casa del Pare.

Vull acabar, igual com he començat, recordant les paraules del Papa Francesc aquell Diumenge de Rams de 2020:  «La nostra alegria no és quelcom que neix de tenir moltes coses, sinó d’haver trobat una persona, Jesús, que està entre nosaltres; l’alegria que neix de saber que, amb ell, mai estem sols, inclús en els moments difícils, encara que el camí de la vida es troba amb problemes i obstacles que semblen insuperables».

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 28 de març de 2021