21/03/2021. Cinquè diumenge de Quaresma. Cicle B | Lectures de la missa.
En l’Evangeli d’avui, Jesús ens parla de la seva hora: «Ha arribat l’hora en que el Fill de l’home sigui glorificat». Jesús ens parla de dos esdeveniments al mateix temps, dos esdeveniments que són com un de sol: morirà com el gra que cau a terra i serà glorificat i donarà molts fruits. Però la idea de convertir-se en blat agonitzant torba Jesús. Segueix sent un home; com nosaltres sofreix per la por de patir i l’angoixa davant la mort.
Envellir resulta terrible, més que no pas ser vell. De mica en mica ens anem acomodant a una situació que és la nostra realitat i per tant ens anem acostumant a quasi bé tot. Però la perspectiva de la nostra progressiva degradació ens esvera i viure-la ens horroritza. El que fa por i horroritza Jesús, igual com a tots nosaltres, és la caiguda, és a dir viure la pròpia mort de mica en mica. No resulta gens fàcil passar d’una situació estable a una de traumàtica. El gra que ha caigut a terra pateix: esclata per tornar a viure. No és fàcil estar malalt i sotmetre’s a innombrables tractaments; però quan volem viure, ho provem tot, ens sotmetem a tot. No és gens fàcil patir i morir per viure.
Dos grecs, pagans, volen veure Jesús. No per una simple salutació ni per un senzill bon dia, sinó per conèixer-lo bé i entendre el seu missatge de vida. Per accedir a Jesús, busquen intermediaris de la seva cultura: Entre els apòstols de Jesús, Felip i Andreu són els únics amb noms grecs. Jesús els sentí i respongué:
«Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.»
Així doncs, ja no hi haurà més Grecs ni Jueus, si no una única humanitat cridada a veure Jesús. Jesús mateix és aquest gra de blat que mor per donar vida.
La carta als Hebreus ens descriu amb gran apassionament aquest moment àlgid del gra de blat que mor per donar vida. L’Antiga Aliança ha quedat obsoleta, aquella Aliança edificada damunt les tauletes de la Llei
Ara, amb la Nova Aliança s’obren grans espais, una Aliança que haurà d’arrelar en els cors de totes i tots els que es deixin conduir i guiar per l’Esperit de Déu. Únicament amb la fe podem veure-hi clar: Igual com Joan davant el sepulcre buit i com Pau en la seva carta als cristians de Corint: «Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes.»
Jesús ens convida a seguir-lo tot dient-nos: «Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.» Jesús se sent commogut, com en la transfiguració dalt de la muntanya, i se sent una veu que diu: “L’he glorificat per signes i miracles i el glorificaré de nou per la seva gloriosa resurrecció”. Són unes de les darreres paraules de Jesús abans de la seva passió, que no seran compreses mai pels Jueus, que volen romandre en les tenebres i la foscor. La passió acaba de començar.
Que així sigui.
Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 21 de març de 2021
