14/03/2021. Quart diumenge de Quaresma. Cicle B | Lectures de la missa.
Jesús, en l’Evangeli d’avui, explica a Nicodem, d’amagat, durant la nit, que Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill unigènit i que no va venir a jutjar el món, sinó a salvar-lo. L’evangelista Joan segueix parlant de la llum que ha vingut al món. ¿De quina llum es tracta? La metàfora ens presenta la llum de la resurrecció, que transforma el món, ja que s’ha establert un nou ordre.
Jesús fa al·lusió a l’episodi de la serp de bronze molt conegut pels jueus. Al desert del Sinaí, durant l’èxode, els hebreus van ser assaltats per serps verinoses. Moisès intercedí amb Déu pel seu poble i el Senyor li digué que fes una serp protectora que salvaria la vida dels que haurien estat mossegats. Déu cura el mal. L’analogia entre Jesús elevat de terra i la serp de llautó elevada al desert implica que en la travessa dels nostres deserts interiors, habitats pel cansament, la recriminació o la duresa dels nostres judicis, la guarició continua sent possible.
Déu va estimar tant el món que va entregar al seu Fill unigènit. La prova més gran de l’amor de Déu no són els miracles, sinó la creu que és un signe d’amor. Déu es va lliurar totalment en aquest programa d’amor. Així, Jesús demostra tota la confiança que Déu diposita en els homes apostant per l’amor com a únic programa per aconseguir el seu Regne. Déu creu en nosaltres fins al punt de sacrificar-ho tot per nosaltres. Creure en Jesús crucificat, mort en creu i ressuscitat no és sacrificar-ho tot. És escoltar la Paraula de Déu i posar-la en pràctica.
Sant Joan evangelista ens fa reflexionar sobre el tema de l’aliança a través del símbol de la creu. Per als cristians, la creu és un símbol que dóna vida i esperança. Quan ens trobem davant d’un episodi difícil en la nostra vida, ja sigui per la salut, la feina o qualsevol altra causa, sovint ens referim a la creu dient, “a mi sí que m’ha tocat una pesada creu”. La creu es pot veure com un obstacle per al nostre creixement o com una etapa en ella. La creu mai no és fàcil quan es presenta com un obstacle al nostre camí. Amb Jesús, li donem sentit, ens permet descobrir els fruits que en surten perquè la creu sempre porta a la vida. Jesús ens ho va mostrar ressuscitant el tercer dia.
Déu no decidirà de forma autoritària si som dignes de ser salvats: simplement ens dóna la llum que il·lumina les nostres vides perquè puguem escollir el bé. Hem de fer aquest esforç de discerniment cada dia, malgrat que això no és fàcil. Han calgut segles, han calgut múltiples intervencions de Déu en el cor de les dones i dels homes, han calgut molts errors i fracassos de tota mena perquè la humanitat entengui que la regla que ha de governar l’evolució està absolutament relacionada amb el respecte a la vida dels altres. Sempre hi ha hagut dominants i dominats. Els dominants creuen massa sovint que milloraran la seva pròpia vida o que obtindran suplements vitals que augmentaran el seu poder i els seus privilegis. Massa sovint creuen que la societat evolucionarà sota el seu domini, però als ulls de Déu, tot el que permet dominar els altres és portador de mort. Jesús ens proposa actuar en una direcció que no afavoreix els nostres interessos immediats, sinó als interessos dels altres. Hem de ser instruments de Déu per influir en els valors del nostre món.
Sant Pau, en la seva carta als efesis diu que Déu va crear el món i que estima el que va crear. Jesús no va venir per jutjar, sinó a salvar. Fem nostra aquesta afirmació segons la qual Déu va estimar tant el món que va donar al seu únic fill perquè tothom qui cregui en ell, no mori, sinó que rebi la vida eterna. La condició primordial perquè aquest projecte es pugui assolir està lligada a l’amor que les dones i els homes sabrem manifestar-nos els uns als altres. Als camins de l’amor hi ha espai per a tothom, perquè són els camins de Déu que ell il·lumina amb la seva pròpia llum.
La salvació que Déu ens ofereix, prové de la seva pura bondat, és un regal immens i extraordinari que ens fa. Vivim, doncs, en el ressuscitat, en la llum, en la justícia. Les nostres obres, els nostres petits gestos diaris per fer la vida una mica més humana, una mica més fraterna, perquè tot són obres de Déu, actes de fe, de la nostra alegra esperança en la Resurrecció. Tot ve de Déu i tot depèn de nosaltres, perquè l’amor no s’imposa. Déu es presenta a nosaltres mateixos perquè vol fer una aliança, un pacte de fe i amor envers els altres.
¿Quina serà la nostra resposta?
Jesús és la llum del gran sacrifici de Déu vinguda al món per salvar-nos, gaudim doncs de la seva claror per seguir les seves petjades.
Que així sigui.
Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 14 de març de 2021
