07/03/2021. Tercer diumenge de Quaresma. Cicle B | Lectures de la missa.Â
En la primera lectura, després d’acordar l’Aliança amb Noè en el primer diumenge de Quaresma, i a continuació amb Abraham el segon diumenge, ara ens trobem al mont Sinaà amb els deu manaments. Els deu manaments que es pronuncien pel futur són paraules alliberadores i no únicament un codi de vida. Són un compromÃs de llibertat que Jesús vindrà a perfeccionar.
El temple de Jerusalem era el centre de la fe d’Israel, el lloc sagrat on Déu es troba amb el seu poble i on totes les nacions han de convergir quan arribi el dia per al compliment de les Escriptures. Jesús no vol que el temple de Jerusalem sigui destruït. No vol la guerra ni les atrocitats que afligeixen la humanitat. La raó per la qual fa servir aquesta imatge del temple destruït és perquè és vist com el lloc més proper a Déu. Per als jueus Déu estava amagat i el ritu del sacrifici els permetia obtenir la purificació dels pecats mitjançant els sacrificis, però mantenint sempre la seva distà ncia amb Déu.
Jesús ve a canviar aquesta interpretació de l’acció de Déu al món. Tot el que és nou acostuma a ser sempre provocatiu i Jesús ens sorprèn. Ell que ens aporta una nova manera de veure les coses, ell que es dirigeix ​​cap al proïsme, ell que és amor, perd la calma contra els venedors que amb la seva feina permetien, a través del seu negoci, que es pogués mantenir el culte. Jesús expulsa tots aquells intermediaris que provoquen, amb el seus mercantilismes la dilució de la presència de Déu. Per tant, Jesús ataca violentament qualsevol cosa que pugui entorpir l’amor i la misericòrdia de Déu. Déu no volia i no havia volgut mai, que el sentiment de culpabilitat de les dones i els homes fos un obstacle per a la bona comprensió entre Ell i nosaltres, els seus fills de la creació. Jesús sap que la seva actitud serà la causa de malentesos de violència i, eventualment, de la seva mort.
L’episodi dels comerciants del temple és un anunci del pla de Jesús. Aquest projecte consisteix a donar-se completament a si mateix fins la seva mort, és a dir fins deixar lloc a Déu. Els deu manaments són alliberadors i són més que un temple que hem de construir, diu Jesús: són un poble amorós i solidari. Aquest poble som nosaltres. Siguem, a través de les nostres vides, la imatge d’aquest món que volem ser. Atrevim-nos a interpretar la radicalitat de l’Evangeli.
a novetat que Jesús aporta és que no estem en la mateixa dimensió que Déu. Déu coneix bé les nostres imperfeccions, però ens demana, sobretot, que ens unim a ell en els seus projectes relacionats amb el món. Les coses del món no van com ell voldria. Són l’avarÃcia, la cobdÃcia, el primer jo que no pas els altres, qui governen el món. Ningú no sap com equilibrar les finances mundials i els desequilibris causats pels diners es tornen intolerables. Jesús vol que això canviï. És per això que Jesús provoca el canvi. La violència que s’expressa en el gest de Jesús no és altra cosa que la violència contra qualsevol tipus d’idolatria i de perversió.
La novetat de l’Evangeli és provocativa i implica que deixem els llocs comuns de les tradicions per acceptar, sense por, posar-nos cara a Déu. Serà aleshores quan totes les coses seran noves. La fe no es recolza en un edifici, no s’amaga en un lloc, sinó en una comunitat de dones i homes que creuen, es manifesten i actuen en el món.
No és fà cil ser cristians. D’una banda, cal complir els manaments de Déu. D’altra banda, hi ha la nostra llibertat exigent a la qual ens crida Jesús, el camà d’alliberament que ens convida a seguir les seves petjades. Però recordeu, el manament més gran és l’Amor.
Estiguem doncs disposats a viure amb els riscos que comporta assolir les expectatives de Jesús envers nosaltres!      Â
Que aixà sigui.
Mossèn Josep Maria Fernà ndez i Sabaté d.p.
Llerona, 7 de març de 2021
