28/02/2021. Segon diumenge de Quaresma. Cicle B | Lectures de la missa.
Tant la dona com l’home del segle 21 desitgen i volen experimentar la realitat de Déu, el Déu únic i veritable. Però no l’arriben a descobrir! I heus aquí Jesús, que en aquesta festa de la Transfiguració ens mostra com experimentar Déu, el Déu veritable. El relat de la Transfiguració és un text importantíssim.
Constitueix una revelació que permet albirar, d’una manera única en els evangelis, les profunditats ocultes de l’ésser de Jesús i els motius de la seva vinguda. No entendre la Transfiguració és arriscar-se a no entendre Crist mateix.
La Transfiguració és Jesús mateix que es manifesta plenament als seus amics i als qui creuen en ell en una autèntica relació. Són tres, Pere, Jaume i Joan en una muntanya on hi va passar alguna cosa. Van viure una experiència extraordinària, un d’aquests moments únics en què s’accedeix a una altra veritat. A la muntanya de la Transfiguració, la llum de Jesús brilla en ell, el mostra fulgurant. Seria absolutament ridícul i absurd imaginar una mena de punt celestial, més poderós que el sol, que arribaria a il·luminar Jesús. Jesús deixa transparentar la seva cara, el seu cos, la seva roba, mostra el seu ésser més íntim, el misteri de la seva persona, la seva relació d’amor radiant amb el seu Pare. Jesús està transfigurat.
Pere parla de muntar tres cabanes; inicialment això sembla trivial, però és que ens ofereix quelcom d’important. De fet, la cabana o la tenda és, en l’Antic Testament, el lloc de recepció, reunió i descans. Durant el temps de l’Èxode, durant aquell llarguíssim camí, hi havia una tenda molt especial on es col·locaven les taules de la llei, anomenada tenda del trobament.
Cal saber aturar-nos per trobar l’altre, aquella o aquell que no coneixem ni poc ni molt. Cal saber aturar-nos per trobar Déu que ve al nostre encontre, que ens demana destinar-li un temps, de fer una aturada per conèixer-lo, reconèixer-lo.
Així doncs, Jesús, fulgurant, radiant, enlluernador i gloriós, demana als seus deixebles que callin, que no diguin res del que han vist. ¿Quin interès té doncs aquesta manifestació de Jesús si aquest esdeveniment ha de romandre secret? Els cristians sempre han tendit a recordar els grans moments del passat, especialment l’experiència de la conversió, i a erigir-los en el seu esperit com a estàndard de la vida cristiana. Jesús no lluita contra el desig o il·lusió de que els tres deixebles proclamin el que han vist, però tampoc vol donar-hi continuïtat. Jesús vol evitar un malentès: se’l podria entendre com un home totpoderós que juga amb el temps i l’espai; ja que perquè es pugui establir una relació de confiança entre els homes i Déu, no es pot basar en una seducció o un encanteri. La fe que és una relació autèntica només és fe si es basa en la llibertat de cadascú i en la confiança compartida. Als deixebles se’ls va prohibir parlar de l’esdeveniment de la Transfiguració fins a la resurrecció. La Transfiguració no és un fi en si mateixa, sinó una etapa del viatge que condueix a Crist, el Fill de l’home i el Fill de Déu.
¿Això vol dir que cal entendre-ho tot per tenir fe? No! Els deixebles no van entendre res de l’esdeveniment viscut, ni de l’ordre donat per Jesús de callar i no explicar res a ningú, ni tampoc fins quan havien de callar. Van sentir una paraula, van obrir les orelles, van veure una gran imatge, van obrir els ulls, van tocar un núvol, van obrir les mans, van notar una presència, van obrir el cor, van tastar una tendresa i es van obrir a una harmonia. Però no van entendre res.
La transfiguració és aquell moment de veritable relació que ens permet obrir-nos a l’amor de Déu pel món. La transfiguració és una crida adreçada a totes les dones i a tots els homes, perquè obrin els seus sentits a la realitat de Déu sense intentar comprendre-ho tot però admetent-ho tot.
La transfiguració és una aturada en el camí perquè transfigurem la nostra escolta i la nostra atenció per descobrir i entendre la realitat de cada persona. La transfiguració és convertir la nostra sensibilitat per poder apreciar les qualitats de totes i tots els que ens envolten.
És possible que alguna vegada ens troben envoltats per un somni. El somni de convertir-nos en persones lluminoses i fulgurants. Hi ha tantes maneres de somiar que obtenim la glòria i la llum….
¿Però en quina glòria i en quina llum somiem?
¿És la llum dels grans artistes, dels grans polítics i presidents de nacions, la dels grans acadèmics i científics?
L’Evangeli ens parla d’una altra llum, d’una altra glòria. Somiem amb la glòria i la llum. Somiem amb la transfiguració. I és cert que estem cridats a la transfiguració de les nostres vides, a participar en el combat cruent i i també transfigurador de l’amor. Transfigurem els nostres sentits per rebre i donar vida: aquest és el camí per seguir les petjades de Jesucrist avui!
Que així sigui.
Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 28 de febrer de 2021
