El desert és el moment del despreniment

21/02/2021. Primer diumenge de Quaresma. Cicle B | Lectures de la missa. 

Després de ser batejat per Joan Baptista en el riu Jordà, Jesús és conduït al desert per l’Esperit que viu en ell. Marc no diu quines van ser les temptacions de Jesús en el desert, però el desert és el moment del despreniment, de la despossessió més radical. És el lloc de la trobada de Déu. L’experiència que Jesús viu en el desert ens diu que la salvació es basa en assumir un camí humanitari fins al final i una renúncia a totes les formes de poder. Al desert, Jesús troba la seva humanitat plenament assolida i una missió acceptada sense reserves. En la pregària del Pare Nostre que Jesús ens va deixar diem: “no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació”, que és molt diferent de dir “no ens oferiu temptacions”. És al desert on Jesús es compromet fermament a seguir fins el final el camí que decididament ens ha d’alliberar a totes i a tots, d’una vegada per sempre, tal com Pere ens diu: “Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu”.

El bateig que Jesús va rebre, de ben segur que el va reafirmar en la certesa que Déu l’havia posat a part i que el destinava a viure la seva missió. Jesús en el desert va ser com el nou Adam que ho recomença tot des del començament. Jesús passa quaranta dies en el desert per convidar-nos a seguir-lo. Quaranta dies que ens ofereix perquè puguem tornar a recomençar junt amb Ell, perquè Déu és immensament generós amb totes i tots aquells que realment volen començar de nou.

En el seu camí, Jesús es va trobar amb tota mena de malalts i tota mena de persones que cercaven la veritat, i a tothom donava vida i perspectives d’esperança. Quan Jesús parlava del perdó, volia dir que el judici final ja s’havia pronunciat i que havien estat perdonats. Quan parlava de compartir, començava compartint les seves pròpies pertinences. Quan parlava d’esperança, Jesús esperava que les seves paraules tinguessin un efecte immediat, que les butxaques s’anessin alleugerint de pes i que es produïssin conversions cap a una societat més justa, esborrant així les desigualtats socials. Totes i tots nosaltres saben però, que encara queda molt de camí per recórrer.

Els nostres deserts estan fets de temptacions, de plors i llàgrimes, de patiments i desigualtats. Però cal que siguem valents, que siguem dones i homes de fe, perquè això no ens espanti, sabedors que amb l’ajut de Déu podem superar qualsevol situació. En la nostra humanitat Jesús és qui comunica i difon la presència de Déu. Aquest Regne es va fent realitat a mida que avancem cap a ell en companyia de Déu. Heus aquí un incentiu perquè la Quaresma sigui per a tots nosaltres un paradís, un moment en què Déu ens fa participar a la nova vida. Déu està aquí amb nosaltres perquè floreixin els nostres deserts i perquè tots els sacrificis, dejunis, caritat, penitència, humilitat i modus de vida que ens proposem practicar i viure durant aquesta Quaresma siguin una font inacabable d’aigua viva, perquè en les nostres pròpies existències tots cerquem un oasis d’esperança. Durant aquesta Quaresma, tornem a aprendre i recordar un cop més que hi ha un Déu que va voler les nostres vides, que les va crear, que ens estima, que està sempre present i confia en tots nosaltres.

El nostre repte ha de ser promoure i crear llocs d’esperança en el nostre món, en els que les persones hi puguin viure en companyia de Déu. L’impacte del nostre testimoni al món depèn de l’autenticitat de la nostra resposta a Déu, ja que només els homes i les dones lliures poden alliberar els altres.

¿Com volem viure la nostra Quaresma?
¿Fins quin punt ens volem comprometre els uns envers els altres per poder sentir Déu i trobar el seu cor?
¿Podrem escoltar aquesta trucada de qui ens estima?
L’evangeli ha de ser joia i esperança per a tothom perquè justament Jesús ens diu que conservem la fe i l’esperança: “Convertiu-vos i creieu la Bona Nova”.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 21 de febrer de 2021