Fins a quin punt estem disposats a ajudar els marginats?

14/02/2021. Sisè diumenge de durant l’any. Cicle B | Lectures de la missa. 

L’evangeli de Sant Marc ens presenta avui la guarició d’una malaltia etiquetada com a impura per la llei jueva. Per als jueus de l’època de Jesús, la lepra no era només una malaltia entre d’altres, la lepra era una impuresa, és a dir, un mal que excloïa de la societat i de la comunitat religiosa aquells que la patien. Això és el que hi ha escrit en el llibre dels Levites: “Quan un home té un tumor, una inflamació o una taca a la pell, serà portat al sacerdot”, i no al metge. És precisament per aquest motiu que el leprós no demana a Jesús que el curi, sinó que el purifiqui. La intenció de Maeec no és explicar només un miracle de guarició, sinó fer-nos veure qui és Jesús. Perquè a Jesús el que l’interessa és restablir la salut dels cossos, dels cors i de les ments. Jesús torna a la vida tot el seu valor en permetre a algú recuperar l’esperança i reprendre el camí.

En la primera carta als cristians de Corint, Sant Pau igual com Jesús, ataca els prejudicis i les exclusions; la qüestió era
saber si un cristià pot consumir carns d’animals sacrificats en un temple pagà i Pau respon: «Germans, quan feu alguna cosa, feu-ho a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.»

Corresponia al sacerdot decidir sobre aquesta reintegració amb Déu, i per això Jesús va donar aquelles instruccions al leprós curat. Per tant, Jesús va trencar les barreres de les lleis humanes i socials que prohibien el contacte amb els leprosos. Va tenir pietat dels intocables expulsats de la ciutat i rebutjats per tothom. En fer-ho, Jesús mateix es converteix en un intocable. El contacte de Jesús amb el leprós és, de fet, l’equivalent a la paràbola del bon samarità en la vida real. És també el símbol de la intervenció de Déu en cadascuna de les nostres vides.

No és perquè avui la lepra es curi millor, que deixem de tenir les víctimes dels indesitjats, dels marginats i dels exclosos, a les nostres societats i a la nostra Església. Actualment els leprosos de les nostres societats són aquelles i aquells que viuen en barris marginals de tot el món, els sense sostre, els ex-presoners que no poden ocupar el seu lloc a la societat, els ancians que esperen la mort en la soledat i l’abandó, les onades d’immigrants que arriben per milers, i tants d’altres.

Però és que nosaltres també som leprosos en certs moments, amb les nostres debilitats, els nostres hàndicaps i les nostres addiccions. Tots necessitem la tendresa de Déu. Tots estem convidats a seguir l’exemple de Jesús aportant una mica de consol i d’esperança als que estan malalts, rebutjats i aïllats en la solitud.

Jesús té compassió pel malalt, per l’exclòs. Jesús cura el leprós, però primer s’hi va acostar i el va tocar. L’amor anul·la totes les lleis i per això Jesús restableix la relació que la Llei havia trencat. Mostra compassió, assumeix el sofriment de l’altre. Aquesta és l’única manera de curar. Jesús fa que el contacte amb un altre humà, aquell recuperi la seva dignitat; es converteixi en un home. Jesús el veu com un germà.

¿I nosaltres els cristians, quin diem que és el nostre comportament en front de tantes misèries?
Queden preguntes per respondre:
¿Fins a quin punt els cristians estem disposats a ajudar els marginats?
¿Volem respondre a les seves peticions? Jesús arrisca tocant aquest leprós.
¿Estem preparats per trencar el “codi de puresa” implícit de la nostra societat en el que només valen les persones productives i econòmicament independents?

Per donar testimoni de l’evangeli, hem d’estimar i ajudar com Jesús. Potser estem menys sensibilitzats del que hauríem d’estar, potser ens afligeix ​la lepra.

Hem de destinar temps i fer l’esforç que calgui per entendre plenament les necessitats, problemes i dificultats de les persones que no poden sortir del seu desert. Hem de tenir una relació amb la gent per conèixer les seves experiències. Per donar testimoni de l’evangeli, hem d’estimar i ajudar com Jesús.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 14 de febrer de 2021