31/01/2021. Quart diumenge de durant l’any. Cicle B | Lectures de la missa.
La primera lectura, del llibre del Deuteronomi, ens presenta les darreres paraules de Moisès a Israel, paraules que no són únicament informacions, són paraules que animen la gent a creure i viure segons la voluntat de Déu.
Després d’haver rebut l’Esperit Sant en el Jordà per iniciar la seva missió, després d’un recés al desert i haver escollit col·laboradors, Jesús comença la seva activitat. Marc reuneix, en els fets d’un dia, la part essencial de la missió de Jesús a Galilea on predica l’arribada del Regne de Déu. En aquell dia del sabbat, amb els seus primers quatre deixebles, es trobava a Cafarnaüm i és allà on va tenir lloc el miracle. Però no ens deixem acaparar per un fet extraordinari. Intentem descobrir-hi la novetat aportada per Jesús.
A Cafarnaüm, es troba amb un home de la sinagoga que es posa a cridar tot dient:
«¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret?
¿Has vingut a destruir-nos?
Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu».
A aquest home el turmenta un esperit maligne. Està quasi exclòs de la comunitat. No és el joguet de forces externes que el dominen i manipulen, és un home lliure i responsable encara que de moment no estigui bé i no tingui tots els seus sentits.
Per trobar-se a ell mateix, aquest home necessita l’ajut de Jesús. Allò que el sorprèn i el trastorna no és només el que diu Jesús, sinó que és la seva persona. Va percebre en ell aquell profeta que Déu havia ressuscitat enmig del poble i que el llibre del Deuteronomi semblava anunciar.
Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir.
Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells:
¿Què vol dir això?
Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes.
Aquell home s’assembla a nosaltres, però en la lluita contra el mal no hem de veure el dimoni a tot arreu. Només hem de ser conscients de la seva acció en la nostra vida, independentment del seu nivell de control sobre nosaltres. De vegades no ho tenim molt clar, tenim un esperit impur, fem coses destructives per a nosaltres i per als altres; ens sentim una persona destrossada que sap què caldria fer per ser més lliure. Però canviar ens fa por. El dolor o la desgràcia en què ens trobem a diferents nivells té quelcom de tranquil·litzador. Sortir-nos-en és la incògnita, l’aventura. Com l’home de Cafarnaüm, a vegades diem: “¿Què vols? Deixa’ns en pau!”
El Jesús de l’Evangeli no ataca l’home mateix, sinó el seu tancament, la seva negativa a acollir la novetat de Déu. Jesús ataca les lleis, els preceptes i les normatives dels israelites que ofeguen i atrapen les persones en culpabilitat contrària a l’Esperit de l’Evangeli; la gent vivia en un estat de terror al so de la veu de Déu. Jesús arriba per alliberar els humans de les innombrables servituds que els uneixen.
La franquesa, l’apropament amb el Déu de l’Evangeli només és possible si deixem sortir del nostre cos les múltiples aprehensions, vanitats, dominacions i altres propensions que ens envaeixen per tot arreu, menys l’amor de Déu.
Pau ens demana que siguem cristians lliures de preocupacions, cristians que miren cap a l’altre perquè l’altre també estigui lliure de tota ansietat, perquè ell també sigui feliç. Estimar com Jesús no és donar-se als altres, és donar-se a si mateix. El repte principal està en els nostres cors. No cal fer accions brillants per arribar al nostre proïsme. El que cal és arribar al fons del seu cor.
Jesús ensenya amb autoritat, perquè també sap estimar amb autoritat.
¿Quan ens atrevirem a acceptar aquest ensenyament fora dels nostres camins?
Avui en dia sovint es diu que les dones i els homes ja no volen sentir parlar de Déu. ¿Però realment és de Déu que la gent no vol sentir parlar? ¿No seria més aviat que, nosaltres els cristians, els presentem certs aspectes de Déu que els creen rebuig?
Si els hi presentem un Déu de l’Amor que acull els altres amb respecte i dignitat, els creients d’avui com els d’ahir seran menys reticents al nostre missatge. Pel nostre baptisme, totes i tots som profetes.
¿Quins aspectes de Déu presentem al món en què vivim? ¿Ens comportem com a profetes? ¿Som un bon exemple de comportament?
Meditar aquestes preguntes és el que cada dia hauríem de fer en la nostra pregària per poder seguir el camí que el Senyor indica.
Que així sigui.
Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 31 de gener de 2021
