L’Evangeli no és tancament, sinó el risc d’estimar al proïsme

El ministeri de Jesús s’inicia pels camins de Galilea. Els jueus esperaven l’arribada d’un Messies, una intervenció de Déu en la història, com en la lectura del llibre de Jonàs, però en canvi, Jesús es presenta passejant per la vora del  llac i mirant els pescadors que repetien incansablement els mateixos gestos. Va cridar aquella gent perquè el seguissin i ho van fer.

Per a nosaltres això és molt més evident que per la gent dels temps de Jesús. En el Pare Nostre preguem perquè “vingui a nosaltres el seu regne”, però  Jesús es presenta per un camí diferent al que havia estat concebut pels humans. És en la seva fragilitat i la seva humilitat que Déu manifesta la seva presència. Inaugura el seu Regne donant-se a si mateix. El regne de Déu és entre nosaltres i en podem veure els senyals, tot i que el  camí ens pot semblar molt llarg i ple de trampes i lluites.

¿Realment creiem això de l’Evangeli? L’Evangeli no és recel ni desconfiança, sinó amor, fins i tot pels enemics;  l’Evangeli no és tancament cap a un mateix, sinó risc, el risc d’estimar al proïsme, sigui qui sigui. Convertiu-vos ens diu Jesús, canvieu la vostra lògica i canvieu la vostra visió del món.

Però, ¿Ens hem convertit realment?

Aquest és el veritable repte que ens planteja l’Evangeli. Podem convertir-nos perquè el regne de Déu s’ha apropat, malgrat que en el món, tal com nosaltres el veiem,  tot passa i passa molt de pressa.

En l’Evangeli tenim la llista dels primers que van ser cridats, però aquesta llista segueix oberta per a tots nosaltres. Déu ens envia un missatge personal i ens confia una missió. Un temps nou s’està acomplint. Déu treballa en el cor dels humans i això és el que és nou; per això els primers deixebles van abandonar sobtadament les xarxes per seguir Jesús. Ara és a nosaltres a qui aquesta crida va dirigida, per saber si també abandonarem les nostres xarxes, siguin quines siguin, i seguirem Jesús. Seguir Jesús és haver sentit la seva crida, una crida que crea en nosaltres tot allò que resulta necessari per seguir aquest nou camí, una crida que ens esperona a aixecar-nos i emprendre el camí, una crida que ens fa viure, una crida que il·lumina tots els camins de la nostra vida.

Deixar-ho tot per seguir Jesús no és desfer-se de tot sobtadament, és veure-ho i retrobar-ho tot de manera diferent. Depèn de cadascuna i cadascun de nosaltres canviar la nostra manera de pensar, de veure el món i de viure-hi, d’acceptar ser canviats i transformats per la bondat de Déu. Estem convidats a acceptar amb confiança un missatge que ens parla d’un Déu diferent de qualsevol altre que poguéssim o voldríem imaginar. El nostre Déu ve a canviar radicalment les nostres vides en el nostre dia a dia.

Seguir Jesús, tenir una nova visió, és evangelitzar igual com ell, anunciant la Bona Nova en els llocs de treball i en el nostre dia a dia tal com Jesús va trobar els apòstols treballant a les seves barques. Per anunciar Jesús, haurem de deixar enrere les nostres pors, les nostres pors de ser criticats i perseguits, la nostra autoestima i moltes altres xarxes més feixugues.

Jesús ens demana que el seguim pel camí que ens mostra, que no ens quedem tancats en nosaltres mateixos.

¿Sentim aquesta crida que ens insta a la unitat, o ens quedarem cadascun a la seva barca i amb la seva xarxa?

Jesús ens diu: converteix-te i creu en la Bona Nova. Vine i segueix-me.

Hem de saber escoltar Déu que ens parla. Segueix-me diu Jesús. Acceptem doncs, amb confiança i sense dubtar la seva invitació.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 24 de gener de 2021