17/01/2021. Segon diumenge de durant l’any. Cicle B | Lectures de la missa.
Un dels casos més complicats de gestió de l’església a la Bíblia va ser el de Corint. Va promoure dues de les cartes més llargues del Nou Testament i per això l’església de Corint va tenir mala reputació, reputació d’immoralitat sexual. El cos és per al Senyor, diu l’apòstol Pau en la seva carta als cristians de Corint que acabem de sentir fa uns moments. Aquesta situació clama a la nostra pròpia responsabilitat. Hem de controlar els nostres cossos per diversos motius: primer, perquè els nostres cossos són membres de Crist, segon, perquè els nostres cossos són el temple de l’Esperit Sant i, finalment, perquè hem estat redimits pel sacrifici de Jesús.
¿Per què la litúrgia ens presenta avui aquesta carta de Sant Pau juntament amb l’Evangeli de Sant Joan?
Si el nostre cos està habitat per l’Esperit, cal que el cuidem amb benevolència i bondat. Aquest pot ser l’enllaç, perquè en l’evangeli d’avui hi trobem mirades de l’home sobre Jesús, de Déu sobre l’home. La mirada que el Fill de Déu va dirigir als seus primers deixebles és la mateixa que avui encara ens mira a totes i tots nosaltres. La mirada de Déu damunt l’home ens fa néixer perquè està plena de respecte i de tendresa per nosaltres. Després d’aquesta mirada, Pere descobreix qui és realment i quina és la seva vocació. La seva vida adquireix un nou caire perquè hi troba el seu veritable significat. Jesús dirigeix la seva mirada al cor de Pere en una trobada memorable que li canvia la vida perquè accepta la invitació a seguir Jesús. Pere pren una nova direcció en la seva vida.
Mentre que Adam i Eva es van amagar de Déu per por després de menjar la fruita prohibida, mentre que els jueus temien un Déu inaccessible, ara Déu dirigeix una mirada acollidora que es fa propera a tota la humanitat.
Cal que siguem sensibles als diferents aspectes de la nostra vida quotidiana perquè així és com ens comuniquem en primer lloc: una mirada d’amor, oferta i rebuda, que després es tradueix en mil i un gestos de tendresa i paraules que donen sabor a la vida. Una mirada de perdó, perdó ofert i rebut, que ens reconcilia amb nosaltres mateixos, amb l’altre i amb Déu. Una mirada de dignitat, que sap acollir qualsevol persona i reconèixer-hi una dona, un home, un fill de Déu. Però també hi ha mirades d’odi, de divisió, de menyspreu. En el nostre actual món anònim on ens arrisquem a ser només un número, Déu ve a revelar-nos que està sempre pendent de cadascun de nosaltres. Déu no ens vol obligar a res, però ve a obrir-nos un espai perquè puguem expressar les nostres mancances , les nostres fams i les nostres sets més doloroses.
Déu ens convida a viure amb Ell l’aventura de la vida, a emprendre el camí cap al regne amb respecte per totes les coses. Ens ho diu ben clar en l’Evangeli de Mateu 28,20 “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”.
¿Però alguna vegada hem pensat en com actuem al món?
¿Som conscients de que hem estat cridats?
¿Som conscients de la nostra missió evangelitzadora?
¿Sabem escoltar la crida de Déu i dir: sóc aquí?
Meditem doncs de quina manera acollim la constant mirada que Déu diposita en nosaltres, i molt especialment en aquesta Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians.
Que així sigui.
Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 17 de gener de 2021
