El baptisme ens compromet a construir comunitat

10/01/2021. Baptisme del Senyor. Cicle B | Lectures de la missa. 

La pàgina de l’Evangeli de Marc que acabem de llegir, és una de les primeres escrites sobre Jesús; Marc reprèn el tema del bateig de Jesús, però a la llum de la seva mort que ens dona vida. Durant  el baptisme en el Jordà, Jesús sent el Pare que parla i l’Esperit que baixa: és la Trinitat que es manifesta i és el misteri de Jesús, el Déu veritable i l’home veritable, que comença a revelar-se. 

Així doncs, ens trobem en un moment decisiu i molt important en la vida de Jesús, el moment en què Jesús està immers i batejat en el Jordà en presència de Joan Baptista. El bateig consisteix en submergir-se dins les aigües, símbol de puresa i de vida, per donar fe pública de la decisió de purificar-se internament. Per als primers cristians, hi havia quelcom de molt inquietant, fins i tot ens atreviríem a dir escandalós: de fet, Joan Baptista va practicar un bateig de conversió cara al perdó dels pecats.

¿Però com és que Jesús va entrar en aquest ritu quan la fe cristiana el proclama sense pecat?

Doncs perquè Jesús, com a home, es manifesta solidari amb tota la condició humana. Jesús es solidaritza amb les dones i els homes pecadors que tenen una vida pobre i sovint tan tristament desgraciada. Amb Jesús, Déu dona un respir a la nostra vida, Déu ens dona el seu Alè. L’horitzó de la nostra vida pot ser insuls, cansós i fins i tot avorrit, amb el cel sempre baix, ennuvolat i grisós, però malgrat això, tenim la seguretat que res no queda definitivament acabat, el nostre horitzó de vida no queda tancat per sempre, ans al contrari, Jesús ens obra una escletxa on l’Alè de Déu pot passar-hi. Amb Jesús, és Déu mateix qui ve a donar a conèixer el seu nom, qui ve a salvar els humans.

Tot el que Jesús farà i dirà durant la seva activitat de profeta, tot això estarà sota la influència de l’Esperit de Déu. La seva acollida respectuosa i incondicional a tots els malalts, als desvalguts i altres maltractats per la vida. La seva compassió i la seva misericòrdia són també per aquells que tenen un esperit i un cor recargolats i tancats, per aquells que deien estaven posseïts pel dimoni, per aquells que jutjàvem com a pecadors irrecuperables.

Déu no ens demana que siguem perfectes. Ens demana primer de tot que l’acollim en el baptisme. Jesús ens mostra el camí per on bufa l’Esperit Sant i correspon a nosaltres aixecar-nos i caminar per aquest camí tot seguint les seves petjades. Si ens esforcem per ser els seus deixebles, la nostra vida transcorrerà amb un nou Alè que és l’Alè de Déu. Depèn de nosaltres anar amb Jesús a les aigües del baptisme, és a dir, entrar en un procés de conversió, de canvi de vida. La immersió en les aigües de la vida és violenta, perquè l’aigua és gelada i això no és fàcil. Necessitem la salvació de Déu per treure’ns de les aigües fangoses on correm el risc de perdre’ns i morir. No és en les aigües del Jordà on ens ofeguem, sinó en les dels nostres egoismes personals i col·lectius, les del nostre orgull, les de les nostres pretensions de ser com deus que decideixen quin és el bé i quin és el mal, les de les nostres violències.

La festa del bateig del Senyor és la festa del nostre renaixement, de la nostra recreació, del nostre alliberament. És la festa de l’amor de Déu que envaeix el nostre caos per convertir-la en una història de salvació. És la festa que ens compromet a construir una comunitat fidel al programa de l’Evangeli i a donar testimoni que Déu ve per la salvació de la humanitat.

Ser batejat per l’Esperit és acceptar deixar-se estimar per estimar al nostre torn i això pot ser difícil i exigent. De vegades és una cursa d’obstacles quan el nostre cor es nega a deixar-se estimar.

Que la confiança que depositem en Jesús sigui per a totes i tots nosaltres, la mà acollidora en la qual ens agafem per fer camí amb Ell.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.

Llerona, 9 de gener de 2021