Déu habita al cor dels exclosos

3/01/2021. Diumenge segon després de Nadal. Cicle B | Lectures de la missa. 

Una mica esporuguits i també prudents per la pandèmia, aquest any no hem pogut celebrar en família o amb els amics propers aquestes festes tan entranyables com ho fèiem en altres anys passats, però avui i amb alegria ens retrobem altra vegada aquí per a contemplar i lloar l’infant Jesús, que en el passat dia de Nadal vam celebrar altra vegada la seva vinguda tan esperada.

La fe de la nostra Església declara  aquest infant Fill únic de Déu, etern com el Pare, Llum rebuda del Pare, Vida engendrada pel Pare i Paraula i Saviesa de Déu. Ningú coneix el Pare com Ell el coneix. Escoltar i creure la seva Paraula equival a acollir el projecte amorós de Déu per al món.

Un dels noms amb què es designa el Fill de Déu, que és la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, és el de Saviesa de Déu i per saviesa entenem el coneixement clar de la Veritat. De cara al món, la Saviesa de Déu l’anomenem Paraula de Déu, que és model de les paraules amb què ens comuniquem els humans. La Paraula de Déu és una persona divina, que ara veiem representada aquí, en el pessebre, i conté la totalitat de l’ésser diví, que es manifesta en l’univers i en la història. 

Totes les pàgines de la Bíblia ens mostren la Paraula que Déu pronuncia per fer el món i per mostrar als homes el camí de la salvació. Déu tot ho ha fet amb saviesa per mitjà de la seva Paraula. Per això el món se’ns apareix com ordenat i intel·ligible; però Déu ha dotat l’home d’intel·ligència per comprendre, agrair i lloar la grandesa de la creació. La Paraula de Déu no és doncs, un simple coneixement intel·lectual que Déu té de si; la comprensió que té de si mateix abasta tota la seva realitat, i per tant, també la seva condició d’ésser viu, i per descomptat, la seva realitat humana. Déu engendra un Fill idèntic a Ell mateix: etern, infinit, i no obstant, fràgil, vulnerable i exposat, com un nen.

En el decurs de la història, la Paraula de Déu ha posat Déu en comunicació amb els homes per mitjà dels profetes i de la Llei. I és que la vida humana no és viure a gust de cada un, segons van venint les coses, sinó un viure previst i originat en la Saviesa de Déu: ordenat i no caòtic, amb una finalitat i amb sentit; com una crida a una vida plena i  feliç. En l’Antic Testament, Déu va transmetre la seva llei, com a norma de conducta sàvia, per mitjà de Moisès i en el Nou Testament, tenim Jesús com a model de vida humana. Des de l’estable de Betlem ja comença a donar-nos exemple de vida: d’Ell aprenem la importància de la humilitat i a no aferrar-nos a les coses passatgeres i mundanes.

Amb el temps, aquest infant ensenyarà a ser escoltat per tots els pobles i anunciarà el Regne de Déu en el que totes les persones hem estat convocades, de manera que els que acceptin la seva Paraula, el creguin i l’acullin durant la seva vida seran fets partícips de la vida que Ell té en plenitud com a Fill de Déu; de manera semblant, aquests que hauran viscut segons la seva Paraula seran fets fills de Déu amb tot el que això significa de ser cohereus amb Ell de la glòria del Pare.

Aquest infant que ara contemplem és el mitjancer de la nostra vida, de la nostra benedicció, ja que ha estat per mitjà d’Ell com hem estat destinats a ser fills de Déu.

Amb Jesús, Déu pren un nou camí, desconegut per tots aquells que es consideren grans, importants i potents, i habita al cor dels pobres, dels oprimits i dels exclosos. En certs moments ens pot ser difícil contactar amb Déu, però l’important és buscar-lo, començar a descobrir-lo, conèixer-lo i deixar-nos transformar per aquesta trobada. Hem de viure segons l’essència del testimoni de Jesús, deixar-nos guiar per l’Esperit Sant perquè tenim decisions a prendre. No siguem persones de vista curta amb ulls enfrontats al primer obstacle que apareix. Descobrim la nostra estrella, com ho fan els Reis Mags, i seguim-la!

Siguem cercadors de sentit, de salvació, de vida i d’esperança. És a través del contacte personal que l’Esperit de Jesús ens transforma poc a poc i teixeix aquests vincles que ens uneixen en una sola humanitat que busca la pau i un futur més just per a tothom.

Sant Joan ens exhorta a perseverar en la fe en Jesús, que salva; en l’amor, que santifica, i en l’esperança, que anima i enforteix.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 3 de gener de 2021