Maria accepta convertir-se en la casa del Senyor

20/12/2020. Quart diumenge d’Advent. Cicle B | Lectures de la missa. 

Avui, en la primera lectura d’aquest diumenge quart d’Advent, hem sentit que el rei David, que se sentia instal·lat còmodament al seu palau, voldria oferir a Déu una casa més sumptuosa que no pas un envelat. ¿Però perquè David no podria oferir mai un habitatge digne de Déu? David sap molt bé que Déu no ho necessita, però també sap que el poble d’Israel sí que necessita un lloc digne, un lloc adequat per anar a adorar i pregar Déu. 

Déu respon a David prometent-li que serà la seva pròpia i més íntima casa, és a dir, la seva família, la que subsistirà per sempre. És Déu mateix qui construirà per David un casal digne de Déu. L’evangeli ens ho mostra en la persona de Maria. Maria és “Mare de Déu” perquè portarà al món el Fill de Déu i no pas un humà qualsevol. Déu ha preparat una nova estança que no és d’aquest món, una estança eterna.

En la salutació de l’àngel, Maria es torbà. Maria confia plenament, però al mateix temps s’adona de com és d’extraordinària aquesta situació. Potser està pensant en els seus pares, en Josep, en els veïns. ¿Com ho podran entendre? Tothom ho veurà com un adulteri i Maria podria ser condemnada a mort per lapidació, però malgrat tot això diu “sí” i accepta convertir-se en la casa del Senyor. Així es pot complir el pla de Déu; el major esdeveniment de la història de la humanitat sortirà a la llum en la persona d’aquest infantó el dia de Nadal. El temps de Nadal és un temps d’esperança il·limitada, un temps de renovació.

L’obediència mostrada per Maria no és submissió; és l’obediència de la fe, no la forçada sinó la de la fe i total confiança. Maria és la primera pedra d’aquesta casa de Déu amb els homes. Aquest privilegi també podria ser el de qualsevol dona i qualsevol home que es mostrés disponible per la seva fe en l’obra de Déu. Déu no s’amaga, es mostra en la persona de Jesús tal com Sant Pau ho proclama als romans. Déu ens demana que li fem lloc dintre nostre. És cada dia que hem d’oferir aquesta casa a Déu i és molt possible i lògic que hi pensem més intensament quan s’acosta el gran dia de Nadal.

Igual com els hi passa a David i a Maria, també a nosaltres ens pot resultar difícil. Igual com ells també, podem conèixer el dubte, la preocupació i les dificultats. Però com ells també, si decidim obrir les nostres vides a Déu i cooperar amb ell, ens adonem que podem aconseguir grans coses sempre i quan les nostres vides estiguin realment en comunió amb ell. Déu pot actuar en el nostre món si li oferim les nostres vides, els nostres braços i les nostres mans, si realment posem les nostres vides al servei de la Bona Nova de Jesús.

Ja ens falta molt poc per celebrar el Nadal i l’actitud de Maria ens ha de servir d’exemple.

¿Però què significa per a nosaltres aquesta gran festa, aquesta solemnitat?

¿Estem realment disposats a escoltar la Paraula de Déu?

¿La nostra fe és un compromís real o encara dubtem?

¿Estem realment disposats a complir la voluntat de Déu?

Fins i tot si no sempre som fidels, perquè som fràgils i fal·libles, sempre podem seguir l’exemple de Maria, de Josep i de Joan Baptista.

Si ho fem, podrem escoltar!

Alegrem-nos-en, no tinguem por, perquè el Senyor està sempre amb nosaltres i ens necessita per transformar el món amb l’amor que nosaltres puguem donar als altres. Nadal ens convida a que Jesús torni a néixer cada dia en les nostres vides. Cadascú de nosaltres, en aquests dies de celebració de Nadal, acollim i donem la benvinguda fraternal a aquesta mà estesa cap a nosaltres i fem possible així la reconciliació, la caritat i la fraternitat entre les persones.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 20 de desembre de 2020