El Déu que esperem no ve amb els signes de poder

13/12/2020. Tercer diumenge d’Advent. Cicle B | Lectures de la missa. 

En la primera lectura, la del llibre d’Isaïes, la missió del Messies és evocada per imatges d’alliberament i felicitat. La unció amb oli sagrat li confereix l’Esperit de Déu, que és salvador i fa justícia. Es diu salvador, no només del poble escollit, sinó també de tots en el nostre món. L’alegria és immensa.

Molts anys després, Joan Baptista sorprèn anunciant un nou Messies. El Messies era el referent suprem. Era el que tothom esperava, el que compliria la profecia d’Isaïes de la primera lectura quan ens diu: «perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum…»  Joan Baptista es troba en el centre de les preguntes, dels rumors i de l’observació de la multitud. Així doncs, les autoritats envien gent perquè esbrinin qui és Joan Baptista en realitat. Enfrontat a les seves preguntes respon que ell no ho és, que no és el Messies. Diu que ell és només una veu, això és tot; i una veu que no existeix per si sola; una veu que parla per un alè que no li pertany; una veu que proclama  unes paraules que no són  seves. Joan Baptista manlleva les paraules del profeta Isaïes. No és ell qui importa. Es descriu a si mateix com una veu que crida en el desert. Joan Baptista anuncia un Messies que és llum i que ja està entre nosaltres i per al qual hem d’aplanar els camins del nostre cor.

Donar testimoni de la llum és el que resumeix la tasca de Joan Baptista. Els dies són curts en el mes de desembre i necessitem claror, necessitem molta llum. El nostre món i la nostra Església també necessiten aquesta llum. S’apleguen massa núvols que tapen aquesta llum. Aleshores, quan apareix un avenç d’aquesta llum, estem temptats d’abocar-nos plenament  cap aquesta novetat. ¿Com retrobar-nos-hi? ¿Com discernir el valor de cada cosa? L’actitud de Joan Baptista encara ens pot il·luminar avui. No només obre el camí a aquell que ve darrere seu, sinó que també obre el camí a la nostra pròpia missió de cristians. De fet, en un moment en què cadascú reivindica èxit i poder material, sovint amb violència i, de vegades, fins i tot amb menyspreu, Joan Baptista ens ofereix un altre camí. Si existim, no és per complaure’ns a nosaltres mateixos i afirmar una personalitat que només és façana. Si existim, si vivim, si treballem, és per un altre.

Abans d’acollir Déu alliberador en la fragilitat d’un infant en el dia de Nadal, la crida de Joan Baptista és per a nosaltres una invitació a alliberar-nos dels nostres somnis de poder, per preparar-nos per a la vinguda d’un Déu que tot ell és amor. El Déu que estem esperant no ve amb els signes del seu poder ni el estrèpit dels tambors dels soldats.

Perquè Déu trobi un camí a través del nostre món, cal que estiguem disposats a arremangar-nos, a canviar la nostra forma de viure i comprometre’ns a la conversió. És el que Pau ens diu en la seva Epístola als cristians de Tessalònica: «Guardeu-vos de tota ombra de mal». Preparar el camí de Déu en aquest món és deixar-li un lloc a ell, en les nostres vides. És seguir-lo amb goig en totes les circumstàncies, cada dia. És caminar seguint les seves petjades sense deixar-nos atrapar per les nostres debilitats i les nostres febleses.

Ara que estem ja en la tercera setmana d’Advent i que encara tenim temps, sortim a conèixer-lo.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 13 de desembre de 2020