Déu vol que vetllem fent-nos responsables dels altres

29/11/2020. Primer diumenge d’Advent. Cicle B | Lectures de la missa. 

L’Evangeli d’avui, quan ens parla de l’home que se’n va cap a terres llunyanes, és evident que aquest home de la paràbola era Jesús. Va confiar responsabilitats als seus criats i va demanar al porter que estigués atent, que vetllés fins al seu retorn. Per tant, el temps d’Advent que comença avui, ens ha de fer restar en vetlla tot esperant el retorn de Jesús. No es tracta d’una espera passiva, es tracta de construir el Regne de Déu, i això  ens demana un canvi continu en les nostres relacions amb els altres. Jesús ens demana que siguem observadors de Déu i que anem al seu encontre. El que espera, a més d’estar atent a les manifestacions de Déu en la seva vida, també ha de ser sensible a tots aquells del seu entorn, a la gent de casa seva, de la seva comunitat. Vetlla perquè no cometin errors, vetlla desinteressadament, vetlla únicament per amor.

Jesús ens va encarregar que participéssim en la construcció del seu Regne, però com hem de fer-ho? En primer lloc hem de considerar que hi ha tasques tan importants a tenir en compte com tenir cura de les nostres famílies, ser bons fills, bons marits i bones esposes, ser bons pares i bons treballadors, coses del dia a dia, molt senzilles, però molt importants. Estem cridats a fer aquestes coses en un context concret, el context del Regne de Déu, perquè aquest  Regne és l’objectiu de la nostra vida.

Jesús ens va encarregar que participéssim en la construcció del seu Regne, però què hem fet? Gairebé dos terços de la humanitat són víctimes de tota mena d’opressions. Hi ha centenars de milions d’éssers humans que viuen en situacions extremes i que es van deteriorant contínuament malgrat les bones paraules i les bones intencions.

Hi ha molt a fer, però per a la generació actual, per a centenars de milions de persones, no hi ha cap solució ni cap esperança a curt termini. Persones ancianes, persones adultes, adolescents i petitons moriran en condicions de misèria i de fam abans no aportem solucions.

I ens preguntem, el missatge de Crist és per a ells?

Els esclaus, els analfabets, els pecadors, els no creients, els pobres, els refugiats, els malalts oblidats, els empresonats injustament, els privats de tot poder, els marginats…… sempre han estat els més nombrosos dins la humanitat. És per a ells que Crist va venir i va morir penjat en creu. És per ells que ara també ve. Ve a alliberar-los i Jesús està entre ells i entre nosaltres. Ara em ve a la memòria aquella frase tan bonica i tan impactant del Papa Francesc quan va dir “La Creu és la Paraula amb la que Déu respon al mal del món”.

Jesús vol fer que cadascun de nosaltres sigui un observador que vetlla. Però no un que vetlla per espiar l’altre i atrapar-lo en fals. Ni tampoc un que observa i vetlla tot mantenint-se en silenci mentre veu el seu proïsme apropant-se al precipici. No, de cap de les maneres, rotundament no! Déu vol que vetllem fent-nos responsables dels altres i constructors del seu Regne. Jesús tornarà per Nadal, però ja és aquí i vetlla amb nosaltres.

¿Vetllem tal com cal?

Vetllar és estar pendent de l’altre, és estar a punt en tot moment. Vetllar és més que estar despert: és mantenir-se lúcid, és preveure el futur, és avançar amb la llum o, com a mínim, avançar cap a aquesta llum. El temps d’Advent ens convida a donar llum als nostres germans i a nosaltres mateixos.

Fer llum sobre la nostra vida significa acceptar veure’ns impactats i sacsejats pels esdeveniments del món i per totes les persones que tenim al nostre entorn. És acceptar perdre la nostra seguretat lluitant contra totes les formes d’injustícia. És acceptar ser acusats constantment pels altres o per la Paraula de Déu que ens interpel·la. Vetllar és viure intensament el present com una crida constant a superar-nos a nosaltres mateixos i acollir l’imprevist de Déu.

En aquest inici de l’Advent, fem un balanç de la nostra vida. Intentem respondre a la pregunta que els criats de la paràbola es poden fer mentre esperen el retorn del seu amo:

¿Què fem i què volem fer en el futur amb les nostres vides?

L’Advent ja és aquí per ajudar-nos a viure més intensament la nostra relació amb Déu. Dediquem un temps per preguntar-nos en quins aspectes de la nostra vida se’ns demana que vetllem més.

Déu ens pot sorprendre en qualsevol moment. No ens deixem adormir! Vetllem i preguem perquè no sabem ni el dia ni l’hora, i arribarà per a aquells que estaran desperts, ben desperts amb les seves esperances.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 29 de novembre de 2020